Interiorisme ‘pijo’

BARCELONALa llar, com la família, és un dels pilars de la vida pija. La decoració d’aquest temple (a Barcelona i la Cerdanya de parquet encatifat, a la Costa Brava de rajola vermella a la manera de la del Sert a la Fundació Miró) es fa combinant un moble heretat d’origen anglès o modernista amb algun element, via llista de noces, de Vinçon (e.p.d.), Cubiñá o Vertex.

La cosa quedaria més o menys així: al costat d’un paisatge del Vayreda una litografia del Tàpies i un retrat dels tres fills amb un dachshund de pèl dur als peus, obra del Cristian Domecq; més enllà, la TMC del Milá al costat d’una peanya on reposa, robusta, una Llovera del Manolo Hugué; encara més enllà (els salons tenen sempre distints nivells), algun artefacte de B&B, Artemide o Vitra a prop d’un dibuix del Gosé. Tot s’entapissa amb profusió ( “El salón nos lo hizo en su momento Jaime Parladé, que era muy amigo de mi prima Lucy González-Byass, que lo conoció en Marbella, en casa de Menchu, se querían mucho, y con Menchu también... ”) i quan hi vas has d’anar apartant coixins a cada pas. Hi ha molts sofàs i butaques perquè el confort és una prioritat i s’estilen els mobles auxiliars: “ camareras ”, tauletes de cafè, reposapeus, revisters... Totes les superfícies estaran cobertes de bibelots -boles de Murano, capsetes de Meissen, cendrers de totes mides...-, de fotografies en marcs de plata (Bagués, Unión Suiza, Rabat) testimonis de la història familiar (un besavi “de munteria” a la finca dels Alburquerque, un avi navegant a Calella, la tia Mimí a cavall al Polo l’any 1898, fotos del creuer que tota la família -uns quaranta- va fer pel Nil l’any 1984, l’àvia amb tots els nets, que no baixen mai de quinze -Nadal del 1996-, “ puestas de largo ” i balls de màscares al Liceu, bodes i batejos a discreció, pijos en banyador o escalant muntanyes quan ningú anava a la platja ni escalava res de res, cosins damunt d’una Impala amb el monestir de Pedralbes al fons, una foto de la mamà a l’Up & Down flanquejada per la Lola Flores i el Terenci Moix) i de retrats dedicats de personalitats que poden anar des de Josep Pla fins al rei Joan Carles I (segons quin sigui el negoci familiar que ara tinguin entre mans s’hauran amagat, fins a nova ordre, els retrats dedicats del Franco i del Pujol).

Els pijos tendeixen, quant a decoració, a la simetria: dues tauletes de nit, dos llums de pantalla, dues butaques, dues estampes de caça, dos lleons Fu de porcellana... A les taules pijas no es mesclen vaixelles. Una senyora com cal ho és perquè ha heretat de quatre a cinc vaixelles completes de servei infinit, com a mínim. Ikea? Zara Home? Només a l’habitació de la domèstica.