MANUAL DE LA BONA ESPOSA

‘Dress code’: simplement, vesteixi bé

Vestir bé no és una cosa que últimament s’escaigui gaire. La població, ja de molt abans de la crisi del coranovirus, està interessada en altres coses. Volen destacar, volen anar còmodes (una fal·làcia de dimensions similars a les d’una casa de pagès), volen demostrar estatus, volen que les peces de vestir ressegueixin de ben a prop la seva musculatura de gimnàs. Hi ha els que tenen calor i directament no es vesteixen, els que volen provocar com si encara fóssim als anys seixanta, els que es posen a sobre el primer que troben, els bolxevics que han confós ser progressista amb la despreocupació estètica, els que consideren la moda una cosa frívola i poc més que d’efeminats i la desdenyen vestint (malament) en contra de la moda, que no deixa de ser, per cert, una manera d’estar-hi molt atent. Hi ha els que es fan d’una secta i s’encasqueten una túnica, els que han confós l’oci, l’esport i el negoci i van tot el dia enfundats en un xandall, o els que només vesteixen, a manera de capa, una bandera i ja es pensen que n’hi ha ben bé prou… Però vestir bé, el que sempre se n’ha dit vestir bé, ja no interessa pràcticament a ningú... A ningú excepte, com era d’esperar, a les bones esposes, que des de petites han dedicat molt de temps, pensaments i diners a l’art del ben vestir.

La primera cosa que s’ha de tenir en consideració si el que es vol és vestir bé i aconseguir així simpatitzar amb una certa idea de civilització, és vestir-se. Abans de fer-ho bé, cal recuperar l’afició humana per vestir-se. Literalment: vestir-se. La nuesa com a reivindicació adolescent o feminista, a les platges nudistes (on anar vestit seria ridícul i ofendria els altres), al tàlem i en braços d’un amant, a l’hora de néixer (no hi ha cap cas registrat de persona que hagi nascut vestida) o sobre l’escenari del cabaret, està molt bé i fa molta falta, però no es pot permetre més enllà i tothora.

S’ha de vestir bé, per posar un exemple, als aeroports. Que aquest cap de setmana i animada pel departament de Turisme de l’autonomia de torn i gràcies a la falsa tranquil·litat que suposa l’eufemisme rebrot, vulguis anar a banyar-te a Escaló, a Formentera, després d’haver agafat quatre taxis, dos avions i dos ferris (que si t’enxampa la Greta Thunberg t’escanyarà amb les seves pròpies mans), no justifica de cap de les maneres que et presentis a l’aeroport vestida -polseretes tribals incloses, tot i que encara no has passat pel mercadillo hippy - com si t’anessis a tirar directament al mar només d’aterrar. Als aeroports no es pot vestir com si fossis un gogó de Pachá. O com la dona d’un futbolista de segona, o el futbolista de segona mateix, mariconera de Gucci i depilació exhaustiva incloses.

També s’ha de vestir bé als enterraments (als dels altres i al propi) perquè, de la mateixa manera que t’hi mires en una primera cita, en l’última i definitiva hauries d’esforçar-t’hi i estar a l’altura de les circumstàncies.

Quan truca un missatger per portar-te un paquet a casa, cal obrir-li la porta vestit amb decòrum. Aquesta persona subjecta possiblement a unes condicions laborals infernals i que mai ha estat afiliada a cap tipus de conveni col·lectiu perquè això és campi qui pugui, no té per què aguantar, a sobre, la imatge d’un congènere cobert amb una samarreta de propaganda d’orxata dels anys vuitanta, uns calçotets llargs rosegats i possiblement bruts i unes xancletes que deixen veure unes ungles negres i mal tallades. No n’hi ha prou votant Podem, la consciència social passa per vestir bé.

Cal vestir bé quan es va al teatre perquè, si els actors s’han passat tres hores per convertir-se, gràcies al vestuari, en miserables parisencs, esclaus egipcis, dames russes i ocioses, santes manxegues o reines escoceses, ¿no caldria que tu dediquessis una estona a escollir una indumentària acurada per sintonitzar amb el ritual?

S’ha de vestir bé en llocs on els que et serveixen o t’atenen estan obligats a portar uniforme. Quan es va a votar. Als restaurants on el cobert passa dels 40 euros (i seria el desitjable que, com més passi dels 40, millor). A cal metge, advocat o notari. Quan contacten amb tu per Zoom. Els diumenges i per Nadal. A la teva ciutat per no semblar-hi un turista (quan n’hi havia...). S’ha de vestir bé perquè no se sap mai i perquè sempre serem a temps de despullar-nos. Sense excuses ni descans, insistentment, sempre.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF