Andorra solidària

De vegades ens queixem que a la societat en la qual vivim no hi ha valors, que només compta l’individualisme i que la solidaritat ja no hi és present. Però, també com moltes altres vegades, la realitat ens serveix per desmuntar les generalitats per a les quals ens deixem portar.

Sense anar més lluny, el dimecres passat, a la tertúlia del programa 'Ningú És Perfecte' de la Noemí Rodriguez, comptàvem amb la presència de l’Òscar Royo, impulsor i ànima mater de la campanya de recollida solidària de joguines a favor de Càrites. Una campanya que celebra 25 anys i que cada any compta amb més gent involucrada perquè cap nen del nostre país passi unes festes sense joguina. Una campanya que involucra associacions i empreses però, sobretot, famílies: i és que una de les coses que més m’impacta i reconforta és veure com els mateixos nens són els que van a entregar les joguines als punts de recollida, per tal que nens com ells, però que no han tingut la seva sort, puguin gaudir de joguines durant les festes.

Divendres, al programa 'La Rotonda' d'Andorra Televisió, que presenta la Rosa Alberch, comptaven amb la presència del David Aguilar, un noi de 18 anys que amb el seu talent, enginy i força de superació s’ha construït, per a ell mateix, una pròtesi en forma de braç amb peces de Lego, que permet facilitar-li el seu dia a dia. El que em crida més l’atenció és que, en comptes de lamentar-se de la seva problemàtica, treballa per ajudar els altres.

Un no pot més que meravellar-se sentint com parla del fet que el seu objectiu sigui poder fabricar pròtesis assequibles perquè tothom qui ho necessiti en pugui tenir una. I no només això, sinó que dedica part del seu temps a explicar el seu cas als més joves, bo i transmetent valors com la superació i l’esforç, però també la creativitat i l'enginy.

Dissabte assisteixo al festival de gimnàstica on participen les meves nebodes. Un festival del qual en prenen part tots els clubs del país (que en són molts) i que destinarà la recaptació a La Marató de TV3, que aquest any es dedica a impulsar projectes de recerca per combatre les malalties infeccioses. És impressionant la quantitat de gent i recursos que es mobilitzen per preparar una jornada com aquesta i que l’esforç de tot plegat es dediqui a un projecte solidari com el de La Marató.

En una societat en la qual moltes vegades ens queixem que els valors i les bones accions no sovintegen, aquests exemples demostren que no és així i, a més, en el cas concret d’Andorra, no és ni molt menys un fet excepcional. Aquestes coses sí que mereixen ser reconegudes!