LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

La política catalana, en llibertat condicional

Les negociacions entre JxCat i ERC es fan sota la lupa dels advocats
MAIOL ROGER
MAIOL ROGER

Sigui qui sigui el president de la Generalitat, la política catalana seguirà sota la lupa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Més enllà de la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra, en els debats sobre la investidura plana quina interpretació en pot fer el jutge i les possibles implicacions penals de cada pas. També en les actuacions del president del Parlament, Roger Torrent. O en declaracions públiques, com les paraules de respecte a la Constitució que, dies abans de declarar davant Llarena -ho farà demà-, Marta Pascal recalcava en una entrevista. L’amenaça del Tribunal Suprem està present fins i tot en els gestos: el dia que desenes de persones van saltar-se el cordó policial per arribar a les portes del Parlament, diversos diputats de JxCat van anar a saludar-los, excepte Jordi Turull i Josep Rull, en llibertat condicional, que van allunyar-se de l’escena. Fins i tot els encausats no han signat la proposta per tramitar d’urgència la reforma de la llei de la presidència, un document amb la rúbrica de la majoria de diputats de JxCat. “Influeix en tot. Cada pas que hem estat fent per a la investidura ha sigut revisat pels advocats d’ERC”, expliquen fonts de JxCat, que asseguren que els republicans estan més pendents del que pugui decidir el jutge que la seva candidatura. ERC ho veu d’un altra manera: fonts del partit subratllen que la voluntat de no vulnerar el TC ve donada més per un canvi d’estratègia després de la DUI fallida que per la pressió judicial. “Hem de ser intel·ligents i assumir riscos només si hi ha una estratègia clara”, explica un dirigent d’ERC, recalcant la necessitat de fer efectives les decisions i abandonar els simbolismes.

Tot i que els partits asseguren que la influència de la pressió judicial en les negociacions és menor, l’ombra de Llarena és tan allargada que fins i tot els equips que busquen la fórmula per investir Puigdemont fan algunes trobades amb els advocats al costat. I cada pas des de la DUI, fins i tot la redacció dels programes electorals de JxCat i ERC, ha sigut supervisat per advocats amb l’objectiu d’esquivar el Suprem. Tant les consideracions de Llarena en les seves interlocutòries com les impressions dels investigats constaten que el jutge està molt atent als esdeveniments a Catalunya. Sense anar més lluny, en la interlocutòria en què deixava Forn a la presó retreia “l’actitud” de Puigdemont. No pas la de seguir a Bèlgica, sinó el discurs polític que manté.

Un a un, tots els acusats que han passat per davant de Llarena han assegurat que la DUI havia sigut simbòlica i han apostat per posar fi a la unilateraltat. Tots excepte Mireia Boya (CUP), que en una entrevista a l’ARA lamentava que la renúncia també es traslladi a l’exterior del Suprem. “El jutge es fixa en què es diu dins el judici”, deia, retraient que l’estratègia de defensa s’acabi imposant a la política. Altres investigats consultats, però, defensen que el canvi de discurs també es deu al pragmatisme que s’imposa en un sector de l’independentisme. “D’una banda, és evident que afecta [Llarena], però, de l’altra, hi ha un canvi d’estratègia”, sosté un dels 25 encausats.

El límit de la unilateralitat

Els més exposats, però, són els presos i els que ja han passat per Estremera. Un dels consellers en llibertat condicional manté que la pressió de Llarena no l’afecta en les seves declaracions públiques, però sí que és conscient d’on poden arribar les seves accions: “Llarena posa un límit, la unilateralitat o saltar-se una resolució del TC. L’has de tenir clar, però no et pot condicionar en res més”, apunta, insistint en el fet que el Suprem està creant un relat per a una sentència que ja està redactada. “Estic bé i hi arribaré dret, no ajupit. No deixaré de dir i expressar el que penso”, conclou.

De moment, la causa de Llarena ja ha deixat sense efecte un dels objectius de l’independentisme: recuperar el Govern legítim. Diversos membres de l’executiu que van anar a la presó ja han abandonat la política. El president Puigdemont només podrà tenir una distinció simbòlica i el vicepresident, Oriol Junqueras, no podrà exercir des de la presó. Després de mesos calibrant els efectes de la desobediència, l’independentisme ara ja sap que qualsevol pas que l’Estat sospiti que és procliu al Procés no només tindrà les conseqüències polítiques que dicti el TC, sinó també el cost personal que dicti el Suprem.

Els intents estèrils del sobiranisme per evitar els tribunals

Malgrat que tots els passos que els partits independentistes han anat fent al llarg del Procés han acabat en mans dels jutges, els partits han intentat fer canvis legals per exercir l’autodeterminació o situar-se en el camp del simbolisme per poder defensar-se davant els tribunals.

Canvi en el reglament

JxSí i la CUP volien canviar el reglament per tramitar en un dia la llei del referèndum, però el TC va vetar-ho. Van acabar forçant el reglament, amb el rebuig de l’oposició, per aprovar la llei de l’1-O de manera exprés.

Decret de convocatòria

El Govern va esperar l’aprovació de la llei del referèndum per signar el decret de convocatòria de l’1-O, tot i haver anunciat ja la pregunta i la data. Pretenia seguir així el procés habitual de convocatòria de consultes.

Les urnes

Malgrat que el Govern va liderar el referèndum, els preparatius es van fer fora de l’executiu per evitar cometre un delicte de malversació de fons. L’exemple són les urnes, que les va pagar un privat per iniciativa pròpia.

Proclamació de la DUI

Els independentistes van declarar la República a través d’una resolució. La part de proclamació de la independència se situava a la part declarativa. El text no es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament.

Acatament del 155

La resolució que proclamava la independència incloïa un seguit d’accions que el Parlament instava a fer efectives al Govern per implementar la República. En lloc de fer-ho, l’executiu no va aprovar els decrets que s’hi preveien i va acatar l’aplicació del 155.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF