I si el partit més perjudicat per les llistes separades és Esquerra?
Cap de PolíticaFa poc més de dues setmanes, quan Mariano Rajoy va convocar eleccions, els dirigents del PDECat i d’ERC tenien clar que havien d’anar en llistes separades. Més que un càlcul polític, les tensions després de dos anys de Junts pel Sí feien necessari un descans. Però el relat és important: com justifiques que vas per separat quan hi ha unitat entorn d’un Govern empresonat i exiliat? El PDECat es va moure ràpid reclamant la llista única. Certament, al partit hi havia més voluntat, però també un càlcul: sabien que ERC no la voldria. Però els republicans van veure la jugada i van apostar doble: llista unitària amb la CUP i Fachin. Impossible, però suficient per dir que per ells no seria. I van començar a preparar la seva candidatura en solitari.
Esquerra no calculava la jugada del PDECat. Insistir, d’una banda, en la llista única i, de l’altra, dissoldre’s a les mans de Carles Puigdemont -a qui donaven per retirat- per conformar una candidatura que fos hereva de Junts pel Sí. Amb el nom, revelaven les seves intencions: Junts per Catalunya. I les llistes ja ho completen: entre els independents s’hi compten el president de l’ANC i membres del secretariat, els impulsors de l’agrupació d’electors per fer una llista única, militants d’ERC, part de l’ star system processista... Una amalgama que deixa la presència del PDECat reduïda al mínim.
Així, la llista del president té poc de partit i molt del que ara mateix és el líder del Procés. A això s’hi suma el principal argument de campanya: restaurar el Govern legítim. ERC se’l pot fer seu -amb el vicepresident Oriol Junqueras com a cap de llista-, però Puigdemont escombrarà cap a casa: “Qui millor per representar el Govern legítim que el seu president?”, insistirà en campanya. Una teranyina de la qual ERC encara no sap com sortir-ne: reivindicar Puigdemont és una necessitat política, però alhora alimenta el seu rival a les urnes.
En aquest panorama, Junts per Catalunya intentarà remuntar les enquestes aglutinant els defensors del Procés. ERC aprofitarà part de la feina feta però, per l’esquerra, tindrà la competència de la CUP, que també sumarà independentistes crítics amb l’acció del Govern. Queda molta campanya, i en un escenari tan volàtil cada gir pot canviar-ho tot, però s’intueix un canvi de tendència. ERC esperava les llistes separades per recollir els fruits sembrats, però la tempesta Puigdemont pot endur-se la collita.
