PAREU MÀQUINES

L’heroi Albert Rivera

Amb l’arrencada de llaços ho va aconseguir parcialment, però amb l’atac a TV3 mentre era entrevistat a la cadena ja torna a lluir

POBRE ALBERT RIVERA. Amb l’arribada de Pablo Casado a la direcció del PP, els diaris conservadors espanyols van oblidar-lo, relegat al costat de la nova estrella. Amb l’arrencada de llaços ho va aconseguir parcialment, però amb l’atac a TV3 mentre era entrevistat a la cadena ja torna a lluir: és l’heroi, almenys per un dia.

Els que més hi suquen pa, com no podia ser d’altra manera, són l’ Abc, La Razón i El Mundo. El diari amb nom de cançó dels Jackson 5 li dona semàfor verd per ser “clar, contundent, i sense mitges tintes”. L’afalac és encara més grandiloqüent a La Razón. Rivera, ai las, comparteix pàgina amb Casado -el diari de Francisco Marhuenda li regala cada dia al líder del PP una fotonotícia amb l’acte que hagi fet el dia anterior-. “Rivera despulla a TV3 el sectarisme de la televisió separatista”, diu. El rotatiu considera que les paraules de qualsevol polític constitucionalista acostumen a ser “trossejades, manipulades o directament silenciades”. També apunta que Rivera va “fer sortir els colors” a Lídia Heredia. Amb aquestes dues afirmacions no en queda cap dubte: a la redacció de La Razón no arriba el senyal de TV3.

El Mundo respon a la gran pregunta: per què tants escarafalls amb TV3 i una crítica pràcticament nul·la als pitjors temps de TVE? En la conclusió d’un breu editorial queda clar: “No s’entén que amb diners públics s’estigui adoctrinant la població en una ideologia que pretén subvertir l’ordre constitucional”. Cal fixar-se en el complement a “ideologia”: sí que es pot manipular si no subverteix la Constitució. Per Espanya, el que calgui.

EL TOC CARABÉN

El cantant de Mishima, David Carabén, escriu setmanalment una columna a la secció d’Esports de La Vanguardia en què amb l’excusa de la pilota reflexiona sobre l’ésser humà, la música, les arts i el que calgui. Aquesta setmana comença per l’ escape room de Luis Enrique i els errors de la junta del Barça, reflexiona sobre el concepte de llibertat i acaba afirmant que “el futbol és una forma molt bàsica i molt complexa de l’humanisme”. Sempre cert, clar i breu.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF