El dilema independentista del 22-D

Les enquestes diuen que l’independentisme no té la majoria absoluta assegurada, tot i que la realitat dels últims anys apunta que les frases que comencen amb l’expressió “les enquestes diuen” deixen de ser vàlides quan les urnes parlen. Si es compleix l’objectiu de mínims de JxCat, ERC i la CUP (majoria en escons), el dilema serà l’aposta de futur: si tornar al 27 d’octubre i refer el Govern espoliat ràpidament, o obrir una nova etapa en el Procés. De moment, JxCat i ERC aposten per la segona: una marxa menys en el camí cap a la independència i una discussió entre ells pel lideratge. En funció del resultat -i del paper que vulgui jugar Puigdemont-, a partir del 22-D les dues principals forces de l’independentisme poden entrar en una batalla per la presidència que allargui la investidura i obri el joc a formacions frontereres, com els comuns. Però no només això: si hi ha acord JxCat i ERC, les dues forces donen per fet que la CUP hi serà. Però els cupaires deixen clar que per a ells el 27 d’octubre segueix existint i que la via del diàleg és morta. Si l’independentisme segueix la seva constant, el debat serà tortuós, llarg, i explorant l’abisme d’una repetició electoral. Però a aquest cop s’hi afegeix un problema: el 155 seguirà actiu fins que hi hagi un nou Govern, i un debat que ho allargui tot fins a la primavera només allargarà l’anomalia.