La culpa és dels independentistes per vestir-se com Vox

SI UN DIA ENSOPEGUEN pel carrer i algú se’ls posa davant i els crida: “És culpa de l’independentisme!” No ho dubtin: estan davant d’un analista. Així ha passat en el fracàs generalitzat de la política espanyola que suposa l’arribada de Vox. Si s’analitza a fons, s’explica com a reacció a molts motius, com exposa Ignacio Jurado a El País: una al·lèrgia a l’evolució de moviments com el LGTBI i el feminisme; a la crisi de la identitat nacional; a la immigració; o a la inseguretat econòmica. Cap d’aquests fenòmens en té la culpa, exposa Aguado, sinó que conformen la “tempesta perfecta” que facilita l’arribada d’un fenomen europeu. Tot això, posant-hi la lupa. Però per què cal fer l’esforç si hi ha el comodí de l’independentisme? A El Periódico Enric Hernández cita motius similars als d’Aguado, però només un fenomen en té la culpa: l’independentisme. I per què? Doncs perquè el sobiranisme i Vox són “dues cares de la mateixa moneda”. I què critica Hernández durant la resta de l’article? L’independentisme, esclar: Vox acaba sent una excusa.

Total, tampoc cal preocupar-se’n, perquè segons Plácido Fernández-Viagas a El Mundo, Vox no és un partit feixista: “Un partit és d’extrema dreta quan propugna la vulneració de la legalitat, fomenta la violència i pretén l’eliminació de drets fonalmentals”. Calla, si al final seran d’esquerres i tot.

NÚÑEZ, CANONITZAT

És lleig malparlar d’un mort, però en el cas d’un obituari les llums d’un personatge han de compartir espai amb les ombres. I especialment quan és un personatge que en té de molt marcades, com Josep Lluís Núñez, canonitzat per la majoria de la premsa amb el Mundo Deportivo fent l’hagiografia més destacada. És motiu de cese.