11/09/2017

La colla de la porra

2 min

QUAN JUAN LUIS CEBRIÁN es decideix a escriure, no s’hi posa per poc. El president d’ El País es prodiga poc per les pàgines del rotatiu que va fundar, però per un dia que ho fa, dues pàgines atapeïdes de text amb un títol eloqüent: “Visca Catalunya”. El “Visca Catalunya” és a la premsa el que la fórmula “Jo no soc racista, però...” és a la conversa de barra de bar: una excusa per criticar posteriorment. Tant si hi posen “Visca” com “T’estimo Catalunya” com qualsevol declaració d’amor, és el salconduit per criticar lliurement.

Cebrián comença citant un text de “Francisco” Pi i Maragall -deu estimar Catalunya, però no els seus noms, que Pi i Maragall és Francesc, aquí i a la Xina Popular-. Després dels inevitables clatellots a Podem, de manera explícita, i a Pedro Sánchez, de manera velada -no se’n pot estar-, entra en les comparacions. Algunes de clàssiques, com Putin i Erdogan, d’altres de més originals, com quan defineix Junts pel Sí, la CUP i el seu “alè anarquista” com la “colla de la porra”. Els que duien porra eren els agents de la Guàrdia Civil que van entrar a El Vallenc, però aquest episodi ni se cita, i si de cas queda recollit en una frase: l’Estat reprimeix el Procés, escriu, “reprimint el que es considera, amb justícia, un delicte”.

La violència

Cebrián continua alertant dels perills de l’independentisme assegurant que els Fets d’Octubre van conduir a un “enfrontament absolut” que va provocar la victòria del Front Popular a les portes de la Guerra Civil. Ho deixa anar així, tal qual, sense poder ser acusat d’acusar Companys de provocar la guerra però deixant la sensació flotant en l’aire. És hàbil, Cebrián. L’última aportació és instal·lar la imatge que el que s’ha fet a Catalunya és violència: “Violència, en definitiva, encara que en grau menor, va ser el que hi va haver al Parlament”. El terme violència es va introduint entre la colla de la porra opinadora. D’aquí a l’1-O, recordin la consigna: l’independentisme ha portat la violència a Catalunya.

stats