Les campanya de les ‘fake fake news’

Comença la campanya electoral, aquell moment en què els polítics volen monopolitzar el temps amb missatges sense filtre. Com sempre, vaja, però amb globus i claca. La campanya es juga en diversos plans: en el general el panorama està entre la terra cremada de la dreta i la incògnita de Pedro Sánchez, que pot sortir en una direcció o una altra en funció de si pot pactar amb Cs o amb Podem. En l’arena catalana viurem un episodi més del Procés. Els resultats marcaran si els votants independentistes creuen que l’estratègia passa per un replegament que inclogui el diàleg al Congrés (l’opció que encarna ERC) o volen mantenir la tensió de finals del 2017, com propugna JxCat. Als antípodes, el PP assajarà si competir en duresa amb Ciutadans li permet, per primera vegada, recuperar terreny als taronges; i al mig, el PSC aspira a tornar als vells temps a costa d’uns comuns que, com Podem, semblen desubicats. La campanya generarà frases cèlebres i conceptes propis, però ja n’hi ha un que segur que farà fortuna: el de fake news. L’últim en fer-lo servir ha estat Pablo Casado: després de deixar clar que rebaixaria l’SMI va rectificar, i lluny de ser autocrític, va dir que atribuir-li aquelles paraules era fake news. Ho sentirem moltes vegades, però compte: els candidats que més en parlen són els que més menteixen.