El Suprem manté quatre presos polítics i condiciona la campanya

BarcelonaUnes eleccions convocades en dijous, pel president del govern espanyol, amb el Govern intervingut i amb els principals candidats a la presó o a l’exili. Si hi havia alguna possibilitat que els comicis del 21 de desembre s’acostessin a l’aparença de normalitat, el Suprem se la va carregar ahir. Hores abans de la campanya, el jutge Pablo Llarena va decidir mantenir empresonats el vicepresident i candidat d’Esquerra, Oriol Junqueras; el conseller d’Interior, Joaquim Forn; l’expresident de l’ANC i número 2 de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Amb quatre presos polítics dins, la sortida dels altres membres del Govern després de pagar una fiança individual de 100.000 euros (Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó i Raül Romeva) es va rebre amb alegria continguda. L’independentisme farà campanya amb el llaç groc a la solapa per insistir que els presos polítics surtin en llibertat i que tornin el president i els quatre consellers de Brussel·les, que hauran d’esperar fins al dia 14 per saber què decideix el jutge belga sobre l’extradició. L’unionisme es planta a la batalla electoral amb la comoditat d’un rival minvat per les decisions judicials.

El favorit per guanyar el 21-D, Oriol Junqueras, seguirà tota la campanya a la presó si el recurs del seu advocat no prospera. El jutge Pablo Llarena considera que ell i els Jordis eren integrants d’un “comitè estratègic” que pilotava les decisions del Procés. Llarena es basa en el document Enfocats -interceptat en els escorcolls del 20 de setembre- i diferencia l’acció del vicepresident i els líders civils de la resta de membres del Govern. Forn no està inclòs en aquest grup, però el manté a presó com a responsable dels Mossos, pel seu paper el 20-S. Tots quatre, apunta Llarena, han fet aportacions “directament vinculades a una explosió violenta”, una expressió més contundent que la que fins ara havia fet servir l’Audiència Nacional per referir-se al 20-S, una “mobilització tumultuària”.

Amb els quatre presos que deixava Llarena entre reixes l’alegria no va ser completa per als càrrecs d’ERC i el PDECat que tornaven a Madrid amb l’esperança de tenir tots els companys a casa. Van abraçar-se primer amb Dolors Bassa i Meritxell Borràs, que van sortir d’Alcalá-Meco. Hores després ho feien, a Estremera, els consellers, deixant-hi a dins Junqueras. A Soto del Real s’hi quedaven els Jordis. “Quan m’he acomiadat de l’Oriol Junqueras a la cel·la que hem compartit, li he promès que no descansarem fins a aconseguir la llibertat de tots”, va tuitejar Mundó, que ja va participar en el primer acte d’ERC, a Vic.

“Pensem en ells, cuidem-los cada dia i, sobretot, dignifiquem-los el 21 de desembre”, va apuntar Puigdemont. El seu procés a la justícia belga segueix en curs, i els advocats són optimistes amb la resolució que ha d’arribar el 14 de desembre. També a Madrid temen un revés judicial a Brussel·les, i la hipòtesi que el fiscal pot retirar l’euroordre si no compleix fil per randa la demanda de Carmen Lamela pren força.

Ciutadans, a l’alça

La jornada judicial va deixar la tradicional enganxada de cartells en un segon pla. Els partits van iniciar el camí cap al 21-D amb la parafernàlia habitual i la convicció que tots estan cridats a guanyar. L’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), però, ho deixa en mans de dos partits: ERC i, sorprenentment, Ciutadans.

El sondeig estatal apunta que l’independentisme no tindria majoria. ERC s’enduria el botí més gran (32 diputats), de manera que es confirma un rol de favorit, però la llista de Puigdemont, Junts per Catalunya, està reduint distàncies. El CIS ja dona un auge de la candidatura que inclou el PDECat, amb 25-26 escons. Sumant-hi els diputats que treu la CUP (9, un menys dels 10 que té ara), l’independentisme es quedaria en una forquilla de 66-67 representants: a un de la majoria absoluta, la qual cosa seria un fracàs inapel·lable per a les opcions que defensen l’1-O.

El partit que surt més ben parat del CIS és Ciutadans, beneficiat per la cuina de l’enquesta. Inés Arrimadas competiria amb ERC per la victòria el 21-D (31-32 diputats) i el creixement del PSC (augmentaria cinc escons, per assolir-ne 21) seria insuficient perquè Miquel Iceta liderés el bloc del 155. Tancaria el bloc constitucionalista el PP, el partit, de lluny, més perjudicat: seria l’última força parlamentària, amb set escons, el pitjor resultat des del 1992. Els unionistes, en total, sumarien 59-60 diputats: no podrien governar, però s’apuntarien la victòria moral d’haver desmantellat la majoria independentista.

La clau la tindrien els comuns, que patirien una greu patacada: els 9 escons que preveu el sondeig no només deixarien lluny la seva expectativa de trencar els blocs, sinó que Xavier Domènech tindria dos diputats menys que Lluís Rabell.

El CIS constata que l’independentisme ha de fer una bona campanya per frenar la mobilització unionista. Si es compleixen els seus auguris, l’escenari que deixa és d’un Parlament pràcticament ingovernable: els independentistes, en bloc, només podrien sumar amb els comuns per un consens de mínims per recuperar les institucions, però no per governar; i l’unionisme està unit a la contra, però no tindria prou força per oferir un projecte alternatiu. Cap de les altres opcions de govern, com la fórmula d’esquerres, suma.

La campanya electoral imposarà la seva dinàmica: en aquests quinze dies es parlarà de pactes, de retrets i lluites per liderar cada bloc, i de qui pot governar després del 21-D. Tot, com si fos una campanya qualsevol, però no. Ahir el Suprem tenia l’oportunitat de fer que la campanya fos una mica més normal, i la va desaprofitar.