Puigdemont reivindica el seu dret a gestionar

BarcelonaMetges, mossos i mestres. La triple m va fer fortuna durant el tripartit per reivindicar la gestió social del govern d’esquerres, i ahir la va recuperar Carles Puigdemont per demostrar que, enmig d’una legislatura “extraordinària” i en ple desenvolupament del full de ruta cap a la independència, la Generalitat també gestiona el dia a dia. En el seu primer debat de política general, el president va aparcar el referèndum i va desgranar les prioritats a desenvolupar amb nous pressupostos. La proposta estrella, 7.000 noves places públiques: 2.500 metges i infermers, 2.000 mestres, 500 mossos d’esquadra, 150 bombers i 300 funcionaris tributaris, entre d’altres. El detall del full de ruta queda per avui, amb les propostes de resolució posteriors al debat pactades conjuntament entre Junts pel Sí i la CUP, que afegeixen concreció al referèndum i donen eines per al procés constituent; i la demanda d’un referèndum acordat per part de la coalició i Catalunya Sí que es Pot (CSQP).

El Govern convocarà 7.000 places de funcionaris el 2017

Una setmana després d’haver dedicat la qüestió de confiança al referèndum, Puigdemont gairebé no en va fer esmena en el seu discurs matinal. La importància que va donar al full de ruta va ser tan escassa que va sorprendre Ciutadans, el PSC i el PP, que en la rèplica van acusar Puigdemont de centrar-se en la independència i oblidar la gestió. “Porten el discurs prefabricat”, els va retreure el president.

La promesa de crear 7.000 llocs de treball, lligada com la majoria de propostes a l’aprovació dels pressupostos, estava calculada perquè s’escoltés a la banca de la CUP i Catalunya Sí que es Pot, els dos partits amb qui Puigdemont vol sintonia. La convocatòria de noves places és una manera de demostrar, segons fonts de l’executiu, que les retallades s’han acabat. El Govern no contractava metges, mossos i mestres des del 2011.

“Són places de serveis essencials que conformaran part del capital de l’administració que volem, del present i del futur”, va celebrar Puigdemont. Tot el seu discurs va anar a destacar la bona gestió del Govern malgrat dos obstacles que es va encarregar de reiterar: la manca de pressupostos del 2016 -en culpa la CUP- i l’actuació de l’executiu espanyol. La conclusió que va voler dibuixar Puigdemont: que amb uns nous comptes i amb les eines d’un estat propi el Govern tindria molt marge de millora. “No es pot dir que amb la situació actual es resoldran els problemes estructurals. Això és enganyar la gent”, li va etzibar a Miquel Iceta (PSC) en la rèplica.

Puigdemont va dividir en deu àmbits la seva intervenció, aplicant-se a detallar l’actuació en temes tan diversos com la sostenibilitat, les infraestructures i la protecció social. Les referències en aquest capítol il·lustren la tònica del debat: va lamentar que sense pressupostos el pla de xoc social no pogués tirar-se endavant i va retreure a l’Estat que l’“infrafinançament i el dèficit fiscal” provoquin que les xifres destinades a l’àmbit social “quedin lluny” de la capacitat econòmica catalana.

Deixant de banda les referències als pressupostos tombats, Puigdemont va reservar els retrets per al torn de rèplica, que, en contra del que és habitual, va concentrar en una única intervenció, fet que va escurçar el debat. L’única excepció en el discurs inicial va ser cap a Ciutadans, per defensar amb vehemència la immersió lingüística. El president va exposar que Catalunya “se situa per sobre de la mitjana de l’estat espanyol en coneixement de la llengua castellana”, i, davant de les queixes dels diputats del partit taronja, va sentenciar: “Segurament no els agradarà sentir-ho, perquè els desmunta el discurs. Però els fets són els fets, la realitat és la realitat, i la propaganda és una altra cosa. Aquí no hem vingut a fer propaganda, hem vingut a parlar de la política del país”.

El repte dels 83 diputats

El president superarà avui la segona de les tres proves que havia de passar el Govern en l’inici del curs polític: la qüestió de confiança, el debat de política general i li faltaran els pressupostos. De moment, la bona sintonia amb la CUP i Catalunya Sí que es Pot s’exhibirà en dues votacions que evidenciaran que -tot i no votar junts- 83 diputats dels 135 estan a favor d’un referèndum.

Junts pel Sí i la CUP van consensuar un text sobre la votació que detalla alguns dels aspectes no desplegats per Puigdemont la setmana passada. Un és el llindar de vots favorables: amb el 50% suports a la independència es convocaran unes eleccions constituents, que hauran de ser com a molt tard el mes de març del 2018. Sobre la data de la consulta també hi va haver consens, però sense concrecions. Tal com va avançar l’ARA, els anticapitalistes van renunciar a fixar l’estiu com a límit per convocar-lo: el text que s’aprovarà avui parla de fer-lo “com a molt tard el setembre del 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària”. Tot, encara que no hi hagi permís de l’Estat.

Per afinar el camí del full de ruta, l’acord parlamentari proposa la creació de diferents ens. Primer, insta el Govern a convocar una cimera (similar al pacte nacional pel dret a decidir) per treballar en el referèndum; després, reclama que els detalls jurídics s’exposin abans d’acabar l’any; proposa, a més, la creació d’una comissió d’experts i una comissió parlamentària per impulsar, controlar i executar el referèndum. En paral·lel, els grups també van pactar la creació d’un Consell Assessor del Procés Constituent per definir els treballs cap a la desconnexió, amb una comissió parlamentària que s’encarregarà del seu seguiment.

Quan surti del debat d’avui, a Puigdemont li quedarà una baula de la cadena de confiances amb què vol bastir el final de la legislatura. Els pressupostos, amb partides pel procés i per contractar metges, mossos i mestres, marcaran el debat polític el que queda d’any.