22/09/2017

El Piolín sediciós contra l’Estat

1 min

Un dels moments de glòria que ens deixa el Procés és la imatge dels temuts policies nacionals disposats a envair Catalunya per mar arribant a Barcelona amb un vaixell que porta dibuixat un gran Piuet. El també conegut com a Piolín és un personatge simpàtic però mal fet, un ocellet inofensiu, amb el cap gros i els peus petits, que sempre aconsegueix fugir dels atacs d’un gat ferotge que només pensa a cruspir-se’l. Una analogia ideal de l’1-O. El referèndum té aspecte de Piolín: no és el més maco del món, sense Sindicatura i amb la campanya escapçada, pateix desproporció i l’Estat el deixarà coix amb cada urpada. Però continua tenint un cap, un peu i unes ales: urnes, paperetes i votants. El gat Silvestre ho intenta tot, amb unes urpes monclovites que no s’estan de saltar-se les lleis, retorçar-les, burlar la separació de poders a Espanya (perdonin l’oxímoron) i recuperar delictes del franquisme. Falten vuit dies i l’ocellet segueix ben viu. L’Estat augmenta la repressió cada hora que passa, i anirà contra el Govern com a últim recurs. L’executiu supera com pot les dificultats: treballa en el pitjor escenari possible i ara l’objectiu ja no és votar “com sempre”, sinó senzillament votar. El gat esgarrapa fort i cada cop fa més mal, però mentre els elements bàsics del referèndum segueixin intactes, el Piuet sediciós podrà votar.

stats