18/06/2017

El PSOE intenta sortir de la crisi que no va saber veure

2 min
Sánchez saludant els 8.000 assistents a l’acte.

Cap de PolíticaEl PSOE va veure tard la crisi econòmica i encara ha trigat més a veure que la recepta per sortir de la crisi política que en va derivar havia de canviar. Pedro Sánchez va acabar ahir amb el desafiament personal que va començar fa vuit mesos, però també va actualitzar un partit extraviat i trinxat, en caiguda lliure des del dia que José Luis Rodríguez Zapatero va descobrir la paraula crisi i va aplicar dures retallades, el 12 de maig del 2010.

Entre els delegats afins a Sánchez es respirava tanta esperança en el nou rumb del PSOE que semblava que el secretari general mai hagués comandat el partit. Efectivament, el Sánchez que va portar el PSOE als pitjors resultats de la història no és el mateix que ahir agafava les regnes del nou socialisme. El secretari general va arribar al poder la primera vegada ungit per uns barons territorials que el veien fàcilment manipulable. La falta de respostes davant del fenomen Podem va fer que el PSOE representés més el bipartidisme, amb el PP, que l’esquerra. L’abstenció a Mariano Rajoy era només el final del llarg camí de cessions que va començar Zapatero el 2010.

Ara el nou Sánchez, el Renacido, com en diuen els socialistes des que va tornar a la secretaria general, trepitja fort. Esmena tot el recorregut fet fins ara -“Hem oblidat qui érem”, va dir ahir- i mira més a l’esquerra. La formació vol tornar als temps en què Zapatero abanderava una socialdemocràcia moderna, però adaptant-ho als canvis polítics provocats per la crisi, començant pel 15-M. “Aspirem a representar els que cridaven que ningú els representava”, proclamava Sánchez. El poder ja no és en els barons, i Sánchez promet que serà per a les bases. I amb Podem, la relació ja no és de demonització: es mira des de la complicitat ideològica i la rivalitat electoral. El nou PSOE vol ser un Podem presentable als sogres, amb l’aval de la governabilitat i la garantia que respectarà la cultura de la Transició.

Amb Catalunya, la novetat és que el PSOE torna a assumir la plurinacionalitat, un concepte que la bel·ligerància contra el Procés havia enterrat. El partit confia en aquest gest i en la reforma federal per distanciar-se de l’immobilisme del PP, però l’intent serà inútil si segueix l’aval a la judicialització i, com han promès, donen suport a mesures dràstiques per frenar el referèndum. De moment el PSC està satisfet: el partit que es veia subjugat per Susana Díaz se sent ara més fort dins del PSOE.

Sánchez té tot el poder per guiar el PSOE en el seu nou rumb, sense barons ni vella guàrdia, amb una oposició que espera el seu error per demanar tanda. Zapatero va perdre les claus de la Moncloa el maig del 2010. Ara Sánchez desfarà el camí que s’ha fet durant tots aquest anys per intentar recuperar-les.

stats