Olorant l’indígena independentista
Bolivarians, totalitaris, contra la legalitat, això és un sainet... M’aposto un reglament del Parlament que tot això ho trobaran als editorials d’avui, però mentre esperem els editorials d’avui anem de passeig, perquè El Mundo fa cinc dies que ha enviat l’escriptor Manuel Juliá a passejar per l’Empordà. El resultat és una doble pàgina de prosa florida en què el cronista parla amb qui es troba per confirmar els seus tòpics. Afirma l’autor que emula Josep Pla -que ja és agosarat- i el seu passeig a Un viatge frustrat, però pel títol un pensaria que està llegint un explorador acostant-se a olorar una tribu indígena desconeguda. “ Bajo el volcán separatista ”, es titula la sèrie, que ahir arribava a Girona. Pla no hi havia passat en el llibre, però Julià s’hi veu obligat perquè és “el centre del volcà”. Quina és la conclusió? Que hi impera “la retòrica imparable de l’adoctrinament”, tot basat en el testimoni d’un taxista independentista i un llibreter que només ven llibres en català (d’entre tots els llibreters de Girona, just s’ha trobat aquest, casualitat). A més, ens descriu què veu en aquesta perillosa televisió adoctrinadora: un debat entre Josep Borrell, que no seria precisament d’Arran, i Oriol Junqueras. Potser escoltar dues versions contraposades és adoctrinar... en la pluralitat d’opinions.
L’ÀNIMA DE PUIGDEMONT
L’autor, de visita a Girona, vol treure l’entrellat de Puigdemont. Com ho fa? Parla amb excompanys de l’Ajuntament? Amb coneguts? Ha tastat el croissant d’Amer? Res d’això, però treu conclusions: “Més d’una vegada m’he preguntat si Puigdemont té ànima [...]. He arribat a la conclusió que no té ànima, que és un personatge sense sentiments, perquè només té un sentiment: separar-se d’Espanya”. Pla deia que trigava a triar un adjectiu el temps d’embolicar-se un cigarret. Al seu autoatribuït deixeble només li ha quedat la solidesa del paper de fumar.
