No són presos polítics, però...

Ahir va fer dos mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real, dos mesos en què l’independentisme n’ha reclamat la llibertat i l’unionisme s’ha afanyat a dir que ni els Jordis, ni els que s’hi van enviar més tard, capitanejats per Oriol Junqueras, són presos polítics. Però podrien fer servir la cèlebre fórmula del racista: “No són presos polítics, però... presumim d’haver «escapçat» l’independentisme. No són presos polítics perquè ho ha decidit un jutge, però fem servir com a argument electoral que els hem portat a la presó. No són presos polítics, però si s’emet un missatge d’un d’ells des del telèfon de la presó se’l castiga. No són presos polítics, però només somriem quan a les nostres manifestacions se’ls cridava «A la presó!». No són presos polítics, però hem fet de l’« ¡A por ellos! » un lema electoral. No són presos polítics, però només els deixem en llibertat si prometen al jutge retractar-se de les seves idees polítiques. No són presos polítics, però ens esperarem a saber què passa a les eleccions en què no poden fer campanya per decidir si poden sortir de la presó. No són presos polítics, però fem broma de com han estat d’entretinguts a la cel·la. No són presos polítics, però els debats dels candidats se’ns fan més còmodes sense ells. No són presos polítics, però...”