L’ANC inicia el procés electoral en plena pugna partidista

BarcelonaLa lluita soterrada cada cop ho és menys. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) comença avui, amb la publicació de les candidatures al secretariat nacional, un procés electoral que acabarà amb l’elecció d’un nou president el dia 21. Una pugna que en fa emergir una altra: l’intent dels partits independentistes per controlar una entitat clau en la mobilització sobiranista. A les portes de la campanya, Convergència i Esquerra s’acusen mútuament de voler controlar l’ANC.

Els candidats que es coneixeran avui oficialment es presenten teòricament en solitari, perquè per reglament estan prohibides les candidatures conjuntes. Això no impedeix que hi hagi una llista clarament definida com a equip que es reivindica com l’alternativa a Sànchez. La lideren l’excandidat de la CUP Antonio Baños, l’editor Quim Torra -que ja va ser dirigent d’Òmnium- i l’actual responsable de relacions internacionals de l’entitat, Liz Castro.

Precisament emergeix la pugna de la derrota electoral de Castro -va ser la més votada pels socis però va perdre la votació definitiva, en el si del secretariat- davant l’actual dirigent, Jordi Sànchez. La presidència de Sànchez ha estat envoltada de polèmica perquè una part del secretariat i sectors d’Esquerra i de la CUP l’assenyalaven com l’home de Convergència a l’entitat. Una acusació que ell esquiva -es defensa transversal- però que l’ha perseguit durant tot el mandat, especialment en els moments més tensos durant la conformació de Junts pel Sí i les negociacions posteriors amb la CUP. “Si Sànchez hagués sigut més curós, hauria sigut diferent”, explica una persona implicada en la candidatura alternativa, que denuncia l’interès partidista de Sànchez: “Ho ha dinamitat tot”.

Des de CDC, en canvi, s’acusa ara Esquerra i la CUP d’apadrinar la candidatura alternativa, amb noms de l’òrbita de les dues formacions d’esquerres, però també de l’actual secretariat, com la mateixa Liz Castro i l’historiador Agustí Alcoberro. La llista encara no ha definit qui serà el candidat a president, perquè l’exdiputat cupaire, en principi l’elegit per capitanejar la nova ANC si aconsegueix ser el més votat al secretariat, per ara ho rebutja.

Intent habitual

Els candidats, des dels que integren la llista alternativa fins a Sànchez, es defineixen com a transversals, però reconeixen l’intent de les formacions per influir a l’ANC. “Els partits sempre han tingut interès a tenir gent al secretariat”, apunta un dels crítics amb Sànchez. L’actual president també reconeix que les formacions volen incidir en el rumb de l’entitat i lamenta que “és indiscutible que poc o molt hi ha intents de partiditzar l’Assemblea”. L’actual president defensa que hi hagi militants de partits a l’ANC, sempre que siguin transparents, i que als que no tenen carnet -com és el seu cas-“no se’ls etiqueti”.

Sànchez destaca que la candidatura alternativa que s’ha forjat per tombar-lo és un bloc, malgrat que formalment les candidatures estan prohibides. “Jo no em presento amb cap equip”, afegeix. L’actual president creu que la pugna no interessa als socis, que només volen “un bon equip coordinat” al capdavant. “El secretariat que surti escollit es trobarà una bona síntesi entre tots els membres”, apunta Sànchez.

Els afiliats votaran el 14 de maig quines seran les 77 persones -entre els 25 candidats nacionals i els 52 membres de les territorials- que han de pilotar l’ANC. El nou secretariat escollirà una setmana després un dels seus membres com a president. Tot i la polèmica que va suscitar el sistema amb el cas de Sànchez, escollit president tot i ser el quart en la votació dels socis, els afiliats van decidir mantenir-lo en l’última assemblea.

La nova ANC tindrà molts reptes per afrontar. Primer, cohesionar un secretariat en què hi haurà membres de totes les tendències polítiques. Després, evitar que el control dels partits posi en qüestió la seva transversalitat. I, finalment, mantenir la influència política per incidir en el rumb del procés. Enmig de totes les polèmiques, una nova Diada que posarà a prova, per cinquè any, la seva capacitat de mobilització. El rumb d’aquests mesos definirà el futur de l’ANC.