14/08/2016

Guia pràctica per fer les necessitats al bosc sense cremar-lo en l’intent

2 min

La informació de servei és una de les grans aportacions de la premsa a la societat, i El Mundo ahir en donava exemple amb un reportatge sobre un tema d’actualitat: “Fer les necessitats a la muntanya (sense cremar-se)”. Necessari perquè l’incendi que va cremar gairebé 5.000 hectàrees a l’illa de La Palma va ser culpa d’un paper higiènic cremat en ple bosc. Tot això no hauria passat si l’autor s’hagués llegit el compendi dels consells que es poden trobar al llibre How to shit in woods (publicat en castellà com Cómo cagar en el monte ), escrit el 1989 per la nord-americana Kathleen Meyer. El text en fa un recull sense estalviar-se detalls ni anècdotes (com la de l’escaladora que va haver de defecar penjada d’un arnès i li va caure el paper) i dóna diferents consells. Abans es recomanava cremar el residu, però ara està mal vist perquè és perillós. “Emporta’t tampons i benes quan sigui possible. Crema’ls només en situació d’emergència o en territori d’óssos”. Els excrements també generen problemes, i el consell és cavar un forat, si pot ser després de l’evacuació “per als que tenen mala punteria”. Finalment, el gran secret: en cas de no dur paper, amb la mà -esquerra- o amb qualsevol estri que eixugui. L’autora del llibre parla de casos pràctics: “Vaig coincidir amb un home que em va proposar netejar-me amb sorra. [...] Sospito que tenia el cul de cuir de cavall”. Facin cas dels consells per no cagar-la quan vagin al bosc.

MARICHALAR, L’ELEGANT

Imprescindible la quàdruple pàgina a La Razón : “L’enquesta dels més elegants”, amb un rànquing de 20 dones i homes que duen l’elegància a la sang. Al quart lloc dels mascles, Jaime de Marichalar, “digne candidat al dandi espanyol” i “una de les referències punteres de la moda masculina”. Ho duia molt amagat.

stats