El Govern convoca l’1-O després d’un ple marcat per la tensió

BarcelonaEl camí cap a l’1 d’octubre va travessar ahir una nova fase: el Parlament va aprovar la llei del referèndum i, acte seguit, el Govern en ple va signar el decret de convocatòria de l’1-O. Havia de ser un dia històric, però la jornada va quedar curta d’èpica, convertida en un sainet parlamentari. El Govern i la majoria independentista van fer un pas decisiu en el camí cap a l’1-O amb un instrument parlamentari tan extraordinari com controvertit, qüestionat pels mateixos juristes de la cambra i el Consell de Garanties Estatutàries, que deixava tot el pes del debat en una sola votació. L’oposició va aprofitar aquesta feblesa per paralitzar el ple i maniobrar per allargar la discussió durant dotze hores. El resultat: una sessió marcada per la tensió amb instants per al retret, la bronca, la divisió interna i fins i tot el surrealisme. El camí, però, està marcat: el Govern ha convocat l’1-O, la Moncloa prepara avui la resposta legal i l’oposició estudia els següents passos.

Amb tots els obstacles, el referèndum va quedar convocat a les 23.30 hores. Després, Carles Puigdemont, flanquejat per tots els membres del Govern, va comparèixer a la sala d’actes del Parlament per defensar el seu dret a convocar l’1-O i va cridar els catalans a construir “un estat modern, democràtic i lliure”. El president va demanar entomar la cita amb les urnes com una oportunitat per “culminar el Procés” i, després de demanar que tota la ciutadania s’hi sentís inclosa, va exhortar els ciutadans a participar-hi mantenint el “compromís democràtic, cívic, participatiu i transversal”.

Amb el decret i la llei, el Govern ja se sent emparat legalment per desobeir el Constitucional. Puigdemont va reiterar l’argument que ha repetit els últims mesos: que no hi ha desobediència sinó obediència a la sobirania del Parlament. “Ningú té l’oportunitat de requisar-nos el dret a decidir”, va proclamar, i va concloure: “El món que avança és el món que pren decisions, i Catalunya pertany a aquest món que avança. Per això decidirà democràticament el seu futur el dia 1 d’octubre”.

Tranquil·litat a Madrid

Tranquil·litat a Madrid La Moncloa va seguir la jornada sense fer grans moviments. Mariano Rajoy va fer el mínim pas previst, i el Tribunal Constitucional va plegar a les dues de la tarda sense tractar l’afer català. Ni tan sols va citar el consell executiu, tal com estava previst. L’executiu es va limitar a demanar a la fiscalia que ampliï l’incident d’execució de les tres sentències dictades fins ara pel TC i que assenyali, un cop més, els membres de la mesa que van facilitar la tramitació de la llei. Rajoy es reserva artilleria per a avui, quan reunirà el consell de ministres i prepararà dos nous recursos: un per a la norma i l’altre per a la convocatòria.

L’Estat va cedir ahir protagonisme al Parlament, on l’oposició va aconseguir fer-se forta i empantanegar la jornada parlamentària amb un debat més de forma que de fons. Els retrets van ser creuats. La majoria independentista carregava contra l’oposició per filibusterisme, i la resta de partits responien lamentant la vulneració del dret dels diputats. On era, la discussió? En l’ús de l’article 81.3 del reglament del Parlament, que permet incloure en l’ordre del dia qualsevol norma que ja hagi sigut tramitada.

Seguint el guió ja previst, la mesa es va reunir a les 9, just en el moment en què Junts pel Sí demanava que es tramités la llei del referèndum. Un cop acceptada, la portaveu, Marta Rovira, va demanar dues votacions: per incloure la llei en l’ordre del dia i per saltar-se tots els tràmits pels quals passen totes les normes per aprovar-la en dues hores, després d’un període d’esmenes.

A partir d’aquí, el debat es va entrebancar fins a les 21.30, quan finalment es va aprovar la llei. Mentrestant, la mesa del Parlament es va reunir cinc vegades, i la junta de portaveus, que inclou membres de tots els partits, quatre. L’oposició va forçar-ho demanant la revisió fins a l’últim detall de cada pas que feien Junts pel Sí i la CUP. Cada reunió anava precedida d’una bronca al ple, en què l’oposició apuntava especialment la gestió de Carme Forcadell, a qui fins i tot des de les seves files van veure desbordada pel debat. “Està actuant com la gestora del Govern”, va acusar-la Carlos Carrizosa, de Ciutadans. Forcadell va rebre l’escalf de Junts pel Sí i la CUP. “Hi ha hagut una manifesta falta de respecte a la presidenta del Parlament”, va denunciar la cupaire Anna Gabriel.

Els grups independentistes van denunciar que, sota el debat de les formes, l’oposició hi amagava una voluntat d’entorpir l’acció parlamentària. “Sort que érem nosaltres, els antisistema”, va ironitzar Gabriel, que va proclamar: “Avui passem de l’autonomia a la sobirania. No és qualsevol pas ni és qualsevol llei”. També Lluís Corominas, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, va tirar d’èpica recordant Muriel Casals i demanant als diputats que fossin conscients del moment que vivien: “Premem amb el cap ben alt el botó del sí, amb l’orgull de votar un sí a la democràcia, un sí al nostre futur i un sí a una Catalunya lliure i independent”.

L’entusiasme no era compartit per l’oposició, que, més enllà d’entorpir el debat, va acusar la majoria parlamentària de vulnerar els drets dels diputats. Inés Arrimadas va titllar Junts pel Sí i la CUP de “majoria absolutista”. Xavier García Albiol, del PP, els va acusar d’anar “cap al precipici”, mentre que Miquel Iceta sostenia que s’havien saltat “la legalitat catalana”. Ciutadans va anunciar a última hora que intentaria organitzar una moció de censura. Tot i que Inés Arrimadas ja va reconèixer que estava en minoria, va confiar que “diputats de JxSí que no veuen clar el rumb” s’hi sumessin.

Els tres partits lamenten que s’han trepitjat diversos drets: primer, el dels diputats a debatre a fons una llei. Després, el de demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. El mateix ens es va reunir per defensar que els partits de l’oposició tenien dret a fer-ho, però la mesa es va escudar en la idea que el ple, per majoria absoluta, havia aprovat saltar-se el tràmit del CGE. Per últim, l’oposició va denunciar que la Sindicatura Electoral va aprovar-se per majoria absoluta, mentre que l’Estatut obliga que es faci per dos terços.

En el bloc de l’oposició s’hi va situar, en la major part del debat, Catalunya Sí que es Pot, que només va discrepar del PSC, Ciutadans i el PP per abstenir-se sobre la llei. El partit va exhibir la seva divisió en el ple, quan, en el moment de posicionar-se, el portaveu Joan Coscubiela va impedir que Podem expressés el seu propi posicionament. Els d’Albano Dante Fachin van marxar de l’hemicicle mentre Lluís Rabell exhibia la teòrica posició unitària del grup.

Avui el Parlament viurà una nova sessió tensa amb la llei de transitorietat en l’ordre del dia. El Govern, ja oficialment amb un marc legal propi, fa camí cap a l’1-O esperant que la Moncloa marqui l’alçada del següent obstacle.