El príncep fa una crida en nom del rei a la unitat d'Espanya
Polèmic retorn d'Aznar a la recepció reial del 12 d'octubre
Madrid"Avui és un dia per celebrar el que ens uneix, recordar la nostra història mil·lenària i el que hem aconseguit junts". Aquest va ser el missatge que el rei Joan Carles I va traslladar ahir als espanyols en veu del seu fill, el príncep Felip de Borbó, en un brindis pel dia "de la nació espanyola". La Corona no volia que hi hagués dobles interpretacions ni dubtes en la resposta al desafiament sobiranista de Catalunya i es va coordinar amb el govern de Rajoy perquè tothom combregués amb el discurs del príncep i del 12 d'octubre no en sortís cap altra notícia que el compromís de la Zarzuela amb la unitat d'Espanya. Només l'expresident espanyol José María Aznar va sortir del guió. Va voler vantar-se de ser el més patriota de tots fent saber que havia tornat a la recepció reial -no ho feia des que va deixar la Moncloa- "per defensar la democràcia, la unitat d'Espanya i la monarquia constitucional".
El 12 d'octubre d'enguany ha trencat molts costums. El més rellevant és que per primera vegada des que es va instaurar la democràcia el rei no presidia cap dels actes, convalescent de l'operació al maluc esquerre. Però ell hi volia ser d'alguna manera. Històricament, a la recepció al Palau Reial de Madrid es produïen converses informals que després es veien reproduïdes en els mitjans de comunicació. En aquesta edició això es va voler tallar d'arrel amb un petit discurs del príncep que havia de servir per reafirmar el seu compromís amb un "futur compartit de concòrdia i progrés per a tots".
El missatge que va llançar la casa reial era més moderat en les formes que el que adreça el govern del PP a Catalunya, però molt més entenedor. Mariano Rajoy no va respondre cap envit periodístic sobre el procés sobiranista apel·lant al fet que Felip ja havia dit tot el que s'havia de dir. El brindis per la unitat fet pel príncep també va servir perquè no hagués d'allargar les converses amb els convidats i no es trobés amb preguntes incòmodes sobre la infanta Cristina, que torna a estar a la corda fluixa de la imputació per Nóos.
Rajoy es va agafar altre cop a les dades "encoratjadores" per no contestar res que no fos purament econòmic. Només ho va fer per defensar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, centre de totes les crítiques per haver dit que els sous no baixen i haver tancat l'aixeta a les comunitats. El president espanyol creu que Montoro és un "magnífic" ministre que fa la seva tasca en uns moments "molt difícils". I va fer un pronòstic arriscat sobre el futur finançament autonòmic: "Tothom dirà que ha guanyat".
Deu presidents
La nota discordant de l'acte al Palau Reial va ser Aznar, que no va respectar el silenci suggerit per la Zarzuela sobre el procés sobiranista a Catalunya. Els Borbons no fan cap discurs de contingut polític del qual no s'informi prèviament la Moncloa. A Aznar, però, li agrada anar pel seu compte i a més no ha tingut mai una gran sintonia amb el rei. Ahir va explicar als periodistes que la situació política li sembla "seriosament greu" i que havia tornat a la recepció "per defensar la democràcia, la unitat d'Espanya i la monarquia constitucional".
Abans de la recepció el príncep d'Astúries va presidir la seva primera desfilada militar amb motiu del Dia de la Hispanitat. L'acte va ser molt més breu que en edicions anteriors i més auster a causa dels ajustos en el pressupost. El cost enguany va arribar als 823.000 euros, un 15% menys que l'any passat i un 70% menys que el 2011.
A la desfilada hi van assistir tots els membres del govern espanyol llevat del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que és a Washington per una reunió de l'FMI. Tampoc hi eren set dels presidents autonòmics, entre els quals Artur Mas, que mai ha volgut assistir a aquest acte. L'andalusa Susana Díaz va ser la més fotografiada, ja que s'estrenava en aquesta mena de celebracions.
El missatge que es volia donar ahir des de totes les institucions de l'Estat era clar des de primera hora del matí. Just abans de la desfilada el ministre de Defensa, Pedro Morenés, va explicar a TVE que estava convençut que la "immensa majoria" dels espanyols senten la "festa nacional com una cosa seva".
