Rajoy descarta fer un gest cap a Catalunya

MadridNo hi haurà cap gest singular per seduir el govern de Mas i fer-lo desistir de complir amb el compromís de convocar una consulta sobiranista. El president espanyol, Mariano Rajoy, va tranquil·litzar ahir els seus barons proclamant en el comitè executiu del PP que no té cap pacte amb Catalunya "ni estrany ni no estrany" i que no és "veritat" que pretengui canviar "cap cromo" amb la Generalitat. Aquest aclariment en boca de Rajoy va tenir un efecte balsàmic per als presidents del PP, tot i que alguns es van tornar a alterar quan els va confirmar que manté el seu full de ruta respecte al finançament autonòmic, que passa primer per publicar les balances fiscals al desembre. Una radiografia del que aporten i reben les comunitats de l'Estat que no agrada gens a les beneficiàries del sistema.

El conclave del PP d'ahir va ser el més crispat des que Rajoy va arribar a la Moncloa. Quasi tots els presidents presents van prendre la paraula. No va ser una bassa d'oli com havien estat els anteriors comitès territorials, que només s'havien tensat una mica pel debat sobre el dèficit asimètric entre les comunitats. Tots els barons van arribar a la seu del carrer Génova amb una carpeta de reclamacions sota el braç fàcil de treure si algú posava damunt la taula el finançament autonòmic. Sobretot si ho feia la lideressa del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, que la setmana passada va encetar la polèmica reclamant un model "singular" per a Catalunya. La majoria de barons tenien ganes de dir-hi la seva, malgrat que davant Rajoy -segons els presents- van rebaixar el to reivindicatiu que van mostrar a la premsa. El president madrileny, Ignacio González, que dilluns de la setmana passada va amenaçar de convocar un referèndum per triar quin model de finançament volien, va reclamar a Rajoy que compleixi amb l'acord de la conferència de presidents (2012) i tanqui en tres mesos un nou model de finançament que sigui més beneficiós per a la seva comunitat.

Rajoy es va agafar a la doctrina Montoro per explicar-li que ara no toca perquè no hi ha diners per repartir i, a més, abans s'han de donar una seguit de condicions. En síntesi, que el seu full de ruta no es modificarà. González es va donar per satisfet perquè quedava garantit que el 2014 hi haurà un nou sistema i, sobretot, que "no hi haurà un model a la carta per a ningú".

Fracàs de Camacho

Això és el que realment va calmar parcialment els presidents. El d'Extremadura, José Antonio Monago, va resumir els sentiments de la majoria: "Em tranquil·litza que no es canviïn cromos amb Catalunya". Per si un cas, Camacho també va explicar als seus companys que la proposta del PPC no pretén discriminar cap territori. La dirigent catalana ha fracassat, doncs, en el seu intent de convèncer Rajoy que cal fer alguna cosa per frenar Mas.

La número dos del PP, María Dolores de Cospedal, va exposar que la intenció del govern central és que el futur sistema de finançament s'aprovi per unanimitat i que garanteixi l'equitat. És a dir, "que qualsevol ciutadà tingui garantit el dret d'accedir als serveis públics en les mateixes condicions a tot l'Estat".

Un cop aclarit que el model de finançament es negociarà de manera multilateral a mitjans del 2014, després que al març s'hagui tancat la reforma fiscal -que ha d'incloure una rebaixa d'impostos i que pot condicionar el nou repartiment de recursos- es va encendre un altre foc. Rajoy els va confirmar que al desembre es publicaran les balances fiscals de les comunitats juntament amb l'anàlisi del model de finançament vigent. Ni a Monago ni al president de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, els va fer cap gràcia perquè creuen que els resultats poden "distorsionar" els esforços que fan les comunitats.

Inquietud per les balances

Aquesta era la tesi que havia mantingut el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, quan estava a l'oposició i el govern de Zapatero va decidir publicar-les. Ahir quan va veure el rebombori provocat va explicar que fer públic el que aporten i reben les comunitats "no ha d'inquietar ningú", perquè simplement servirà per donar "transparència al sistema". En tot cas, el govern central es va mostrar favorable a incloure altres indicadors com la balança comercial de les comunitats o el dèficit d'infraestructures per no molestar ningú. Això sí, sense aclarir si tot anirà en el mateix paquet.

Camacho va posar la cirereta al pastís assegurant que "es demostrarà que s'han dit moltes mentides" des d'algunes comunitats. És a dir, com va dir la setmana passada, les dades desmentiran "l'Espanya ens roba", que, en la seva opinió, s'ha estès a Catalunya. Per si no havia quedat clar, la seva mà dreta, Enric Millo, va augurar "sorpreses" i va insinuar així que les balances fiscals mostraran un saldo fiscal favorable a Catalunya, a diferència dels càlculs fets fins ara tant pel govern espanyol com per la Generalitat.

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aplaudir la decisió de publicar les balances i va reclamar que es comenci a negociar ja el futur sistema de finançament. Si quan el PSOE va haver de negociar l'actual model es parlava de quadrar un sudoku ara el PP ho té encara més complicat perquè governa les comunitats amb interessos oposats. De moment, tots van sortir contents perquè se'ls va garantir que no hi haurà privilegis per a Catalunya però quan s'hagin de satisfer les arques de cada comunitat la duresa exhibida al conclave d'ahir pot quedar en una simple anècdota.