CORRUPCIÓ CAS BÁRCENAS
Efímers Tema del dia 21/07/2013

Rajoy: Amortitzat al partit i xiulat al carrer

L'ombra de frau al PP projectada per Bárcenas li arruïna el mandat

i
M. Eugènia Quetglas
4 min

MadridEl dia 23 de desembre del 2011, Mariano Rajoy prenia possessió com a president del govern davant el rei, pensant que el més dur ja havia passat. Els entrebancs per arribar a controlar el partit l'havien fet fort i ja només havia d'aplicar la fórmula màgica que asseguraven tenir els seus assessors econòmics per sortir de la crisi. Tot havien de ser flors i violes, però aviat s'esfumaria l'optimisme. Un any i mig després, es troba qüestionat per l'opinió pública i amortitzat dins el PP. L'atur rècord i l'eclosió de l'escàndol Bárcenas estan deixant sota mínims el crèdit que li van atorgar la majoria de ciutadans.

Una diputada socialista que ha vist decaure tres presidents, dos d'ells de molt a prop, fa un diagnòstic clar: "Rajoy no és conscient que estem en un canvi de cicle, no es pot fer política amb instruments del passat. Està acabat", sentencia. I és que Rajoy pensava que la seva majoria absoluta era una llicència per fer les coses a la seva manera, donant les mínimes explicacions i aplicant una política de fets consumats.

El 26 d'abril a Rajoy li va tocar anunciar una dolorosa dada econòmica: no tan sols va admetre que incompliria la promesa d'acabar amb les exagerades xifres d'atur, sinó que va presentar unes previsions segons les quals, si compleix tot el mandat -com va prometre aquest dilluns en roda de premsa-, sortirà de la Moncloa amb més aturats dels que hi havia quan va arribar.

Abans d'això s'havia enfrontat amb les reivindicacions catalanes. El setembre del 2012 va donar un cop de porta a la petició d'Artur Mas d'un sistema de concert econòmic per a Catalunya. Llavors potser no s'imaginava totes les conseqüències d'aquesta negativa a negociar: eleccions anticipades al Parlament, majoria sobiranista reforçada i, a la vegada, més munició perquè alguns dels seus barons , especialment l'extremeny José Antonio Monago, utilitzin el procés català per revoltar-se contra un objectiu de dèficit asimètric entre comunitats.

Però el que l'ha acabat de col·locar contra les cordes són les acusacions llançades per Luis Bárcenas. L'extresorer del PP, probablement ben assessorat, ha anat marcant els temposfins a estrènyer la soga al coll de Rajoy. La publicació dels missatges telefònics entre ell i Bárcenas al diari El Mundo s'ha convertit inconscientment en una mena de certificat que valida les confessions de Bárcenas sobre els cobraments de sobresous en negre i el finançament il·legal del PP, més enllà que el jutge Pablo Ruz les acabi confirmant o no. Rajoy, assessorat per Pedro Arriola -que va començar al PP de la mà de José María Aznar i que, segons ha revelat Bárcenas, és qui més diners en negre hauria cobrat-, semblava implorar a l'extresorer que no ho destapés tot.

Manca de popularitat

Què pot fer Rajoy per refer la seva imatge pública? Ho té d'allò més complicat. Quan ningú qüestionava encara la seva integritat i venia de guanyar per majoria absoluta les eleccions del 2011, ja era un dels líders més mal valorats a les enquestes. En aquest moment, en plena tempesta per les revelacions de l'extresorer del seu partit, el seu lideratge ha quedat més tocat que mai.

Rajoy disposa encara d'una fidelitat a prova de bomba dins el grup del PP al Congrés. Va costar-li un temps durant l'anterior legislatura, però finalment va aconseguir espolsar-se els diputats díscols que havia heretat dels temps d'Aznar i que al principi volien moure-li la cadira de president del PP. Dins del partit va fer el mateix: a poc a poc va anar purgant tots els que no li agradaven sense fer gaire soroll. Al congrés del PP el 2008 a València, va parar els peus a la seva rival, Esperanza Aguirre, però no comptava que les seves promeses incomplides i la debilitat mostrada davant Bárcenas la farien renéixer.

Una part de la dreta més radical -disfressada de liberal- promou el nom de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid com a possible recanvi. Aguirre s'ha erigit en exponent de l'aznarisme, tot i que també el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha buscat el favor d'Aznar, a qui va expressar el seu respecte després que l'expresident critiqués obertament el rumb del govern en una entrevista a Antena 3.

Indirectament, en aquella entrevista Aznar advertia a qui va ser el seu delfí que s'estava equivocant d'estratègia amb la gestió del cas Gürtel. Rajoy no va fer cas de l'avís, com tampoc dels missatges del director d' El Mundo , Pedro J. Ramírez, que l'acusava de no complir les expectatives creades. Rajoy té en contra el diari, amb una enorme influència entre els conservadors.

Tampoc té el suport del carrer i ningú li pot garantir que serà el candidat del PP a les pròximes eleccions. Després de les revoltes subterrànies que va haver d'avortar quan va perdre les eleccions del 2004, no vol sentir a parlar de successions, però ja hi ha veus que reclamen començar a posar la maquinària en marxa per forjar un nou candidat que reactivi els seus votants.

I si el cas Bárcenas s'acaba enredant encara més, Rajoy podria veure's obligat a abandonar l'executiu. La substituta natural del gallec és la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Ningú com ella té el govern al cap, però no compta amb la simpatia de tots els sectors del PP.

L'entorn de Rajoy creia que lideraria el govern diverses legislatures. Ara ja no ho tenen tan clar i potser el més greu és que són conscients que Rajoy ha deixat totalment de banda el partit que li hauria de donar suport per a la reelecció. Si algun candidat alternatiu aconsegueix superar els obstacles orgànics imposats per ell abans d'arribar a la Moncloa, tindrà les hores comptades.

stats