Objectiu, posar fi al silenci de Rajoy
El PSOE amenaça amb una moció de censura que obliga el PP a moure peça per evitar més desgast
Madrid.Des de diumenge es veia a venir, però ahir el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, va llançar un ultimàtum: el PSOE presentarà una moció de censura si el PP torna a evitar que comparegui el president espanyol, Mariano Rajoy, perquè expliqui la seva relació amb el cas Bárcenas i què sap del finançament il·legal del PP i la seva caixa B. No és un pas qualsevol. Ahir ja va provocar que el govern central rumiï com anul·lar l'efecte que, per a la imatge de Rajoy, tindria un debat parlamentari monogràfic al voltant de la figura del president. El PP es replanteja abandonar la política del silenci i donar la cara, però, de moment, simplement desacrediten Rubalcaba per amenaçar-los.
Des de diumenge el líder del PSOE parlava amb la resta de grups per mesurar amb quina eina parlamentària podien obligar Rajoy a anar al Congrés a explicar què tenen de cert les acusacions del seu extresorer d'haver cobrat de sobresous en negre i de dirigir un partit corromput. Els portaveus parlamentaris de l'oposició són conscients que la moció de censura no obliga el president a donar explicacions en persona, però sí que provocaran un debat solemne, en seu parlamentària i de més d'una sessió, sobre el cas Bárcenas. Així que Rubalcaba va deixar enrere els dubtes i es va llançar a l'atac.
Qui signa la moció
Tot fa pensar que, si s'arriba a executar, la moció de censura només la signaran els socialistes, ja que cada partit té un objectiu diferent. El PSOE busca provocar el relleu de Rajoy a les files populars, l'esquerra minoritària vol la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions anticipades i CiU i PNB només demanen explicacions. El problema és quan es faria la moció, ja que la tramitació és senzilla en períodes ordinaris, però no en períodes de vacances parlamentàries com l'actual. Si s'esperés al setembre només caldria presentar la moció i que la mesa la tramités: es podria votar a partir del cinquè dia des de la presentació. En període extraordinari mai se n'ha plantejat cap i, de fet, només n'hi ha hagut dues des del 1977. Tot dependrà de la interpretació del reglament i, a la mesa del Congrés, el PP no ho posarà fàcil amb la seva majoria absoluta.
Els rajoyistes rumien què pot ser menys perjudicial per a ell, perquè temen que pot arribar a ser pitjor el remei que la malaltia. És a dir, si és millor que comparegui ell per voluntat pròpia o seguir allargant l'agonia fins al setembre i deixar que l'oposició s'instal·li en el "qui calla consent". El dia decisiu serà el 24 de juliol, quan es tornarà a reunir la diputació permanent per debatre les peticions de compareixença de Rajoy. Si el PP les tomba, l'endemà es registrarà la moció de censura. Ahir el portaveu del PP, Alfonso Alonso, no es va atrevir a garantir que dimecres no canviï d'opinió, així que les especulacions sobre una possible compareixença de Rajoy a petició pròpia es van disparar, sobretot entre els diputats que coneixen molt bé els mecanismes d'actuació del president. En qualsevol cas, diu el seu entorn, ho faria de manera que no sembli que ningú li marca el calendari.
Els atacs del PP
A l'espera que arribi el moment decisiu, el PSOE és conscient que perdrà la moció de censura (que obliga a presentar candidat), però del que es tracta és d'imposar-se en la batalla dialèctica i estan convençuts que, tard o d'hora, se'n sortiran. La prova, segons el PSOE, és que el PP va sortir en tromba a desqualificar la moció. El diputat conservador Rafael Hernando va arribar a dir que "és tràgic" que al PSOE ja no li facin l'argumentari a Ferraz, "sinó a Soto del Real".
Els menyspreus a la iniciativa socialista van arribar dels quadres del PP. De fet, Rajoy no en va dir ni mitja paraula i ni tan sols va anar a votar les esmenes a la totalitat a la llei Wert. Va tancar-se a la Moncloa, aliè al debat sobre el seu etern i feixuc silenci.
