Cimera del PP a la Moncloa per afrontar el procés català

MadridMariano Rajoy ha tingut molt de temps deixada de banda la carpeta catalana en un racó confiant en la seva màxima de qui dia passa any empeny. L'impacte de la Via Catalana, però, ha reactivat el debat intern i ahir va haver de fer un cop de timó per intentar mantenir la unitat de tot el PP davant de qualsevol decisió que prengui en el marc del diàleg amb Mas, deixant clar, però, que la consulta no és negociable. Rajoy va cridar la direcció del PP a les dependències del govern central, al Palau de la Moncloa, amb la qüestió catalana en l'ordre del dia, una convocatòria inèdita aquesta legislatura que posa de manifest la importància que ha pres per al president espanyol. La iniciativa evidencia també que, malgrat el menysteniment públic, Rajoy ha acabat adonant-se que ha de reaccionar perquè el debat català no se li escapi de les mans.

La reflexió del ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, en què qualificava "d'èxit de convocatòria" la cadena humana per la independència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per la diada de l'Onze de Setembre ha tingut més efecte del que podia semblar en un primer instant. Fonts pròximes al ministre asseguren que en cap moment ningú l'ha cridat a l'ordre i no només pel fet de ser "un dels mimats" del cap de l'executiu popular, sinó perquè "és evident que ho va ser [un èxit] i que ningú ho pot negar". Les mateixes veus admeten que potser hauria d'haver filat més prim quan li van preguntar sobre aquesta qüestió i hauria d'haver matisat que la convocatòria havia estat molt concorreguda i no un èxit, ja que dir-ho es pot considerar un sinònim de triomf o victòria i pot ferir sensibilitats. Però atenent a les xifres, per a l'entorn de Margallo resulta inqüestionable que va ser una convocatòria reeixida.

El ministre que condemna els nacionalismes de tota índole i s'autodefineix com a "patriota espanyol" és de l'antiga escola, il·lustrat i defuig els argumentaris de partit. És per això que fins avui Rajoy no només no li ha llegit mai la cartilla quan ha fet declaracions per lliure, sinó que, a més, se l'escolta.

Això sí, en alguna ocasió la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, li ha cridat l'atenció, tot i que fonts governamentals asseguren que aquesta vegada no ha passat. Al contrari -apunten-, tot i que la mà dreta de Rajoy en el govern conservador va optar per apel·lar a la "majoria silenciosa" quan va valorar la cadena humana per la independència.

Encaix de Catalunya

El camí triat per Rajoy no dista del que va marcar Margallo el dia 12 de setembre. "S'ha de dialogar dintre del marc de la Constitució", va recomanar. D'entrada sembla que és el mateix argument que ha repetit el PP des del primer dia que es va plantejar una consulta sobiranista a Catalunya, però no. Ha arribat el moment dels matisos. Rajoy comença a indagar quines possibilitats hi ha per satisfer les aspiracions catalanes sense que la solució passi per permetre que els catalans celebrin una consulta. A la pràctica això suposa obrir la porta a una reforma de la Constitució per incloure un nou estatus per a Catalunya o fer relectures interpretatives pendents d'explorar. El més calent, però, és a l'aigüera.

Els experts constitucionalistes espanyols admeten que el text aprovat el 1978 dóna de si, sempre que hi hagi voluntat política i d'entesa. La fórmula encara no està damunt la taula, però no s'ha d'oblidar que, des que es va encetar el procés a Catalunya, Rajoy sempre ha recordat a la Generalitat que la via per fer realitat els desitjos sobiranistes és la triada en el seu dia per l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, que va portar la seva proposta d'estat associat al Congrés de Diputats. El PP tombaria la proposta de consulta, però també podria fer alguna mena d'oferta de pacte. Això és el que defensen alguns sectors conservadors.

El PP afluixa

En tot cas, Rajoy ara vol temps. Així ho expressava en la carta que va remetre a Mas dissabte quan responia amb diàleg sense "data de caducitat" a la proposta del president català de fer una consulta pactada. De moment, públicament el PP ja no es tanca en banda quan es planteja una possible reforma de la Constitució per trobar-hi un lloc còmode per a Catalunya com fins ara havia rebutjat sense contemplacions i amb atacs cap al que consideren "radicals". Ahir, en la roda de premsa posterior a la reunió de la cúpula del partit amb Rajoy a la Moncloa, el número tres, Carlos Floriano, no descartava estudiar un canvi constitucional com proposa el PSOE si es concreta "on es vol anar i té prou consens". Els socialistes segueixen dient no a la consulta però ahir acceptaven "debatre" el dret a decidir en el marc d'una reforma constitucional. Debat sí, però per "dir que no".

La proposta federalista que els socialistes van pactar en la Declaració de Granada els sembla paper mullat però ahir, al contrari del que feien fins ara amb totes les propostes territorials, ja no la ridiculitzen.

Avui, amb l'aritmètica del Congrés, el consens al qual apel·la la dreta espanyola vol dir que el PP hi estigui d'acord. El missatge oficial del PP d'ahir era el de sempre, però sense el caràcter bel·licista cap a Catalunya dels últims temps. "La llei, la Constitució i el diàleg són els tres elements que han de guiar el govern de Rajoy", va proclamar Floriano.

El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, deixava ahir en mans del Tribunal Constitucional qualsevol "confrontació" que hi pugui haver entre la voluntat del Parlament català i la "legalitat de l'Estat", però no s'ha d'oblidar que l'alt tribunal prendrà una decisió en funció de la jurisprudència i els textos legals que hi hagi en vigor, que poden modificar-se si així ho decideix una majoria qualificada del poder legislatiu.

Rajoy, ofegat pel cas Bárcenas i centrat a treure Espanya de la crisi, opta per fer pedagogia amb els seus i evitar veus discordants. A partir d'avui té una doble tasca per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya: trobar espais de diàleg amb Mas al marge de la consulta i desfer tota la campanya de la dreta mediàtica contra el diàleg amb Catalunya que el PP durant anys ha alimentat i que ara el vol devorar.