M. Victòria Molins

M. Victòria Molins

Teresiana i escriptora

Els carrers no són "sempre nostres"

Vaig escriure aquest article a l'arribar a casa després de viure al carrer una de les "manifestacions" més desconegudes i alhora emocionants d'aquest últims mesos. A la plaça Nova, davant de la catedral,...

Per què no una revolució de fraternitat i acollida?

Cada any, en el temps de "vacances" –per a alguns, no pas per a tots, esclar–, ens acompanya l'angoixa d'algun desastre natural, alguna desgràcia, un atemptat o un incendi destructor. Però no recordo una...

Desnonaments i tancaments a dojo

Que els barris vagin canviant la seva fesomia amb els anys és llei de vida. A Barcelona, a Ciutat Vella, i concretament al Raval, hem vist ja molts canvis els últims trenta anys. Recordo, amb gran aflicció,...

El que hi ha darrere d'una notícia

"Un menor tutelat per la Generalitat ha resultat ferit greu aquesta matinada, al voltant de les 5.00 h, a Barcelona després de ser apunyalat per un altre jove, de 18 anys", ARA, 2 de maig La notícia sortia...

Notre-Dame, un símbol d'actualitat?

És molt fort –ho reconec– dir que aquesta terrible i punyent imatge de la meravellosa i emblemàtica catedral de París en flames pot considerar-se, des d'algun vessant, un símbol d'actualitat. Quan vèiem en...

Reivindicar sense odi

No és fàcil seguir, quan allò que es reivindica és just i s'està vulnerant dia rere dia. Però això és el que ens fa més creïbles i, sobretot, el que ens fa immunes a l'autèntic mal. Perquè l'odi a qui fa...

Donem també bones notícies

Deixeu-me explicar una bona notícia que segurament s'assembla a moltes altres que quedaran amagades per sempre. Potser, per a alguns, a causa de l'advertència evangèlica que la mà dreta no sàpiga el que fa...

'Me queda la palabra'

Aquests dies recordava els meus temps de professora de literatura i filosofia –paraula i pensament– amb un jovent ple d'inquietuds que m'esperonava a predicar la justícia davant d'un món que, en la dècada...

Carta oberta als nostres presos polítics

Estimats i admirats amics:  Estic segura que en aquest llarg any que heu estat en presó preventiva, enmig de tants presos comuns que compleixen condemna després d'un judici, com és habitual, heu après...

Nosaltres sí que hi som!

Vull respondre a l'article d'Isabel Turull a l'ARA de dimarts passat. Entenc la seva indignació davant l'aparent indiferència de l'Església pel que fa a la injustícia que s'està cometent amb els presos...

La ciutat dels prodigis també plora

He viscut molt de prop l'operació de neteja que s'ha fet de forma tan espectacular al Raval per acabar, en la mesura del possible, amb els famosos narcopisos que tant estaven perjudicant no només la imatge...

Robin Hood a l'inrevés

Des de la meva perspectiva diària amb persones sense sostre, d'una banda, i amb els meus veïns i coneguts del Raval i Ciutat Vella, de l'altra, i per les nombroses situacions de què sovint hem de parlar a...

De Quatre Camins a Estremera

Podia fer servir Twitter per opinar sobre aquest tema, però això de restringir-me les paraules no m'ha agradat mai, ni als exàmens de la facultat. Necessito expressar tot el que he sentit en veure unes...

La història del Dabo, el sagristà musulmà

"Dabo, necessito que m'obris la porta del claustre"; "Dabo, podràs quedar-te una estona més perquè me n'haig d'anar...?"; "Dabo, han deixat tota bruta l'entrada..."; "Dabo, Dabo, Dabo"... I, sempre amb un...

Del barraquisme a l'acampada

Durant la meva infantesa vaig conèixer, gràcies a les inquietuds socials heretades del meu pare, les barraques que omplien grans extensions a la rodalia de la ciutat. Els que vivíem als barris més...

Rancúnia no, però tristesa... fins a les llàgrimes

Escric aquest article tot i saber que no agradarà a tothom, o que a alguns no els semblarà oportú que una monja tingui la seva opinió sobre un tema al qual posaran el qualificatiu de polític o, encara més...

Dones en plenitud

Avui em fa por obrir el mòbil perquè estarà ple de missatges de tota mena al voltant d'un tema únic: la dona. Alguns es convertiran en "virals", paraula que ha deixat de banda gairebé el seu significat...

L’altra Barcelona

Abans-d’ahir, al capvespre, pujava al metro pensant en els problemes que em venien al cap i rumiant la manera de trobar alguna solució a una de les més punyents necessitats de la gent que m’envolta, quan em...

Abraçades que surten del cor... ara, quan fa un any

Any difícil en molts sentits, aquest 2017 que acabem de deixar per endinsar-nos en un 2018 tan ple d’incògnites com d’amenaces i pronòstics injustos. Ja ho hem recordat massa, amb humor o amb indignació,...

L’endemà

Em desperto el dia 2 d’octubre amb una sensació estranya, i no tant pel refredat que vaig agafar a la matinada tot esperant a la porta del col·legi electoral sinó perquè me’n vaig anar al llit amb el cap...

Un col·lectiu invisible s’ha fet visible... i molest

Quan, ara ja farà sis mesos, el papa Francesc ens animava, als que havíem començat una experiència d’Església oberta -l’Hospital de Campanya de Santa Anna-, amb la frase “Gracias por el lío que armaron en...