Luis Garicano / Toni Roldán
02/12/2015

C’s: una ruptura amb la política econòmica anterior

4 min

En el seu recent (i educat) article d’opinió a l’ARA, publicat el dissabte 28 de novembre, el Sr. Miquel Puig, a qui agraïm la seva atenció, rebutja les solucions de Ciutadans per als problemes de l’economia espanyola. En síntesi, ell exposa les nostres propostes com centrades a eradicar la corrupció, flexibilitzar el mercat de treball i acabar amb els baixos salaris amb el nostre complement salarial, i suggereix (erròniament) que pensem que les polítiques actives no són útils. En la seva opinió, la nostra anàlisi és incorrecta i no acabarà amb els greus problemes de l’economia espanyola.

En primer lloc, volem corregir una percepció important. Nosaltres no advoquem per una flexibilitat més gran del mercat laboral. Actualment el segment “desprotegit” del mercat laboral -que n’és una quarta part- ja és un segment extremadament flexible. De fet, aquests treballadors ara no tenen cap protecció. Pitjor encara, atesa la dificultat que en molts casos té l’empresari per comprometre’s amb un contracte fix, prefereix no fer fix el treballador i acomiadar-lo. O sigui, la situació és pitjor que flexible, és brutalment injusta. Això afecta, a més, la productivitat: si el treballador i l’empresari saben que la durada de la relació està limitada, els incentius per invertir en formació, en l’aprenentatge de les coses útils per al futur, són mínims. I, efectivament, les estadístiques mostren que la inversió en formació és extremadament reduïda.

La nostra proposta, un contracte únic, no tracta de “flexibilitzar” un mercat que ja ho està. Tracta d’introduir, per a les noves contractacions, un contracte laboral senzill, amb gran seguretat jurídica per a les dues parts, que elimini l’actual mur entre treballadors fixos i temporals. El contracte començaria amb una indemnització similar a la dels actuals temporals, i creixeria de manera lenta, sense salts, cap a la dels contractes més fixos. Així, no hi hauria un moment en què al treballador se’l fa fix sinó que el contracte és indefinit des del principi. Aquest contracte es complementaria amb una bonificació per a les firmes en cada sector amb menys rotació i amb una motxilla o assegurança contra l’acomiadament que el treballador s’emportaria en canviar de feina.

Aquest contracte augmenta l’equitat, perquè elimina la dualitat entre fixos i temporals. Elimina l’absurda ineficiència d’acomiadar un treballador que funciona per no fer-lo fix. I com que el contracte és sempre indefinit, incrementa els incentius de les dues parts per invertir en formació i aprenentatge de la feina, cosa que augmenta la productivitat.

Un altre element clau de la nostra proposta laboral i contra la precarietat és el complement salarial. La idea és incrementar els ingressos dels treballadors a través d’un crèdit fiscal que els treballadors cobrin, una mena d’impost negatiu sobre la renda. Aquest complement està dissenyat perquè els ingressos sempre augmentin en treballar més, i té dos efectes molt positius, d’acord amb l’experiència dels països on existeix (com el Regne Unit, els EUA i Suècia). En primer lloc, redueix enormement la pobresa i millora les condicions de vida dels treballadors més pobres. Recordem que a Espanya 7 milions de treballadors no arriben al salari mínim anual. En segon lloc, ajuda a fer aflorar molts llocs de treball que actualment són a l’economia submergida.

Pel que fa a les polítiques actives, creiem fermament que, contràriament al que pensa el Sr. Puig sobre les nostres propostes, són una enorme assignatura pendent per a Espanya. Sembla difícil de creure que un país amb una taxa d’atur tan elevada no hagi sigut capaç de desenvolupar ni tan sols una estratègia per fer perfils estadístics dels aturats que facilitin el procés de donar-los consell sobre formació i ocupació, i que els cursos de formació s’hagin convertit en finançament ocult de la patronal i els sindicats i en font de corrupció.

En aquest sentit, proposem tres noves polítiques actives. Un bo de formació que es lliuraria directament als aturats de llarga durada, i que els permetria triar el proveïdor d’aquesta formació entre proveïdors competitius. Un bo de contractació per als treballadors que haguessin seguit aquesta formació, que reduiria substancialment el cost de contractar aquests treballadors. I un sistema d’elaboració estadística de perfils que facilités un encaix molt millor entre treballadors i llocs de treball.

Però la nostra prioritat principal és canviar radicalment un model educatiu ancorat en l’edat industrial, absurdament memorístic i desesperadament rutinari. Impulsarem un pacte per l’educació que tregui l’educació del futbol polític i en faci una matèria consensuada.

Contràriament al que suggereix el Sr. Puig, les polítiques econòmiques de Ciutadans no poden estar més allunyades de les que Espanya ha seguit durant aquests anys. Una senzilla prova. En el seu article “La independència, per fer què?”, l’economista independentista Jordi Galí proposava com a prioritats d’un estat català “una administració pública basada en l’austeritat, l’eficiència i el servei de qualitat al ciutadà; un marc laboral flexible, amb un contracte únic indefinit; una fiscalitat sobre empreses i treballadors que afavoreixi la inversió estrangera i l’atracció de talent; l’adopció de l’anglès com a tercera llengua oficial”. Doncs bé, totes i cadascuna d’aquestes polítiques són prioritats de Ciutadans. Nosaltres, simplement, no creiem que la independència sigui una via que hi condueixi.

Luis Garicano és coordinador del programa econòmic de Ciutadans. Toni Roldán és membre de l’equip econòmic del partit i candidat a diputat per Barcelona

stats