Independència, ciutadania i propietats

L'escenari d'una Catalunya amb estat propi pot generar alguns dubtes a les persones que hi viuen i hi treballen que tenen interessos fora del nostre territori i a les que viuen fora però tenen propietats i interessos en territori català.

Qui serà català i qui no ho serà? Què passarà amb les propietats que els d'aquí tenen fora de Catalunya o amb els que, sent per exemple de Saragossa o de Gijón, en tenen a la Costa Brava o a Calafell?

Tothom pot estar ben tranquil. La consecució de l'estat propi per a Catalunya no ha de tenir cap efecte sobre aquestes qüestions que regula el dret privat i no pas el dret públic. La sobirania no ha d'alterar l' statu quo personal i patrimonial de la ciutadania ni de les empreses. Els ciutadans espanyols amb propietats a Catalunya les conservaran íntegrament de la mateixa manera que les conservaran els francesos, els alemanys o els russos que tenen finques al nostre país i continuaran pagant l'impost territorial als ajuntaments catalans. Passarà el mateix amb els dipòsits bancaris o amb la titularitat d'accions o participacions socials en empreses que tinguin el domicili social a Catalunya, que continuaran en mans dels ciutadans o empreses espanyoles, alemanyes o americanes que ara en són titulars. I, òbviament, els catalans que tenen propietats a València o Andalusia les conservaran sense cap limitació i les podran transmetre com qualsevol altra persona. D'altra banda, els catalans que són propietaris d'accions de Telefónica, Repsol, Banco Santander, BBVA i tantes altres empreses cotitzades, o tenen dipòsits o fons d'inversió gestionats per entitats de fora de Catalunya, no han de témer res. La normativa europea els protegeix, i això fins i tot si s'admet la hipòtesi, falsa, que la independència de Catalunya d'Espanya duria a l'expulsió de la Unió. I és que la normativa internacional no permet que l'alteració de la sobirania d'un territori afecti la propietat privada. Naturalment, CaixaBank, Abertis, Gas Natural i Banc Sabadell conservaran el que ara tenen fora d'aquí de la mateixa manera que el Santander conservarà les seves oficines o Repsol la seva refineria i les seves gasolineres. En canvi, les propietats de l'estat espanyol o organismes que en depenen, com són ports, aeroports, carreteres, instal·lacions ferroviàries, oficines, hospitals, casernes, monuments i d'altres, passarien a ser del nou estat de Catalunya d'una manera automàtica, tot i que caldria pactar-ne un traspàs civilitzat.

Una segona qüestió que pot acovardir la gent és la de qui serà català. Els processos d'independència més recents atorguen la nacionalitat de l'estat nou a tots els ciutadans de l'estat originari residents al territori que s'independitza. Així doncs, serien catalans tots els ciutadans que el dia de la independència fossin espanyols i tinguessin veïnatge administratiu a Catalunya, inclosos els originaris d'altres països (l'Equador, Colòmbia i el Marroc, per exemple) que han obtingut la nacionalitat espanyola en els darrers anys. També ho serien els espanyols residents a l'estranger que van tenir a Catalunya el seu darrer veïnatge administratiu. Seria una llei catalana la que hauria d'establir, més endavant, les condicions per adquirir d'una manera derivada la nacionalitat dins dels estàndards reconeguts pel dret internacional, de dret de sang (ho són els fills de catalans) o dret de territori (ho són les persones que neixen a Catalunya), que normalment es combinen. La mateixa llei hauria de determinar la nacionalitat dels militars i d'altres funcionaris de l'Estat a Catalunya que en volguessin marxar o que Espanya decidís de retirar i podria acceptar amb generositat les situacions de doble nacionalitat, cosa que avui dia és freqüent en ordenaments jurídics del nostre entorn.

Pel que fa a les empreses, seran catalanes les que tenen domicili social a Catalunya i no ho seran les altres, sens perjudici de la titularitat del capital. Dit d'una altra manera, Seat serà catalana encara que la propietat sigui alemanya, i el mateix cal dir de les filials de tantes multinacionals instal·lades a Catalunya. Les grans empreses espanyoles amb centres de producció, distribució o serveis a Catalunya tindran la mateixa situació, tot i que per motius fiscals i d'altres d'operativa, d'una manera progressiva totes aniran fundant a Catalunya les seves respectives filials o sucursals, cosa que els pot produir un cost però que repercutirà en benefici de l'economia catalana en tots els sentits. Òbviament, totes aquestes empreses passaran a pagar l'impost de societats a Catalunya pel benefici que tinguin aquí i liquidaran l'IVA íntegrament a Catalunya.

Pel que fa a les lleis civils, mercantils, laborals o processals, el dia de la independència, i cal preveure que durant força temps, es continuarien aplicant les lleis vigents en aquell moment. Catalunya les aniria modificant o adaptant d'una manera democràtica i progressiva, sempre en el marc de les normes europees però sense cap dependència de les lleis espanyoles. Per tant, cap persona ni empresa no ha de veure en la independència una amenaça ni per als seus estalvis ni per a les seves propietats ni a Catalunya ni a fora.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF