07/06/2011

La dona avinagrada

2 min

La dona avinagrada no està contenta i el món ho ha de saber. Asseguda rígida com una post de planxar aixeca un dit amb masses manicures i crida el cambrer per comunicar-li, sense aixecar els ulls de la taula, que l'aigua mineral és massa freda. Abans no entren a la sala ja els sent. Dues parelles que vénen de fer el vermut i encara porten l'alegria de l'alcohol pintada a les galtes. Enredats a les cames traginen tres marrecs de cinc anys plens de vida i morts de gana que amb un parell de minuts ja han omplert el silenci tediós del restaurant de rialles i morros empastifats de llaminadures. Des que han entrat la dona avinagrada no ha parat de mirar-los amb aquella cara de fàstic tan aconseguida i tot seguit ha tornat a cridar el cambrer per informar-lo que l'aire condicionat està massa fort.

Vint minuts més tard la sala és un guirigall esquitxat del vermell de tres globus fugissers. Els nens els empaiten mentre la dona avinagrada es gira un parell de vegades dedicant-los una mirada plena d'aquell odi macerat en moltes hores d'estar sola a casa mirant programes de televisió plens de gent amb l'ànima molt petita. En sec, per sorpresa, un globus explota i tothom astorat roman uns segons en silenci. La dona avinagrada copsa que ha arribat el seu moment i esquitxant saliva damunt d'un bistec massa fet vomita un discurs insultant i rabiüt sobre alguna cosa relativa a la manca d'educació. Com que la seva audiència decideix ignorar-la, ella, vermella com els globus, demana el compte.

Un cop repassat minuciosament i sense deixar propina s'aixeca i se'n va tota digna. Tothom la mira quan de camí a la porta no pot evitar trencar involuntàriament el silenci que tant desitjava pel lloc mes insospitat.

Sí, definitivament, el dinar se li ha posat malament.

stats