12/04/2011

L'home desevetllat

2 min

Isens falta m'he de donar de baixa de Movistar d'una punyetera vegada i així ser generós i donar l'oportunitat a una altra companyia de telefonia perquè em pugui estafar també i de passada potser que canviï de mòbil amb els punts que tinc, suposo que amb vuit punts tenim prou coixí per al proper dissabte, ostres, aquest coixí és massa tou, crec que en tinc un altre a l'armari, falta que el trobi, esclar, fins que no endreci i llenci tots els metres cúbics de roba moníssima que no m'entrarà mai més i de demà no passa que torno al gimnàs, he de trobar l'horari bo per no trobar-me aquell imbècil gemegant com una truja quan aixeca les peses, com vols que no cridi si la dona l'ha deixat per una ballarina moldava, ja li està bé, per guaperes, puter i robanòvies, encara me'n recordo de la festa major on em va fotre aquella noia d'ulls tristos i nas arremangat que es ficava vermella cada cop que la mirava, ara no em ve com es deia, Ona o Marina, un nom aquàtic d'aquests que queden sempre bé i demà he d'anar a pagar la piscina del nen que comença el trimestre nou.

Sembla mentida, ja som a Setmana Santa, el temps passa volant, tant que ja són dos quarts de quatre, demà em tornaré a aixecar mort de son, emprenyat amb aquest cap meu que sembla l'Opencor, vint-i-quatre hores obert, ens hem quedat sense llet per esmorzar, ves si no podria clapar com tothom però no, aquí em teniu, donant tombs al llit, dubtant entre posar la ràdio o aixecar-me i fer-me un got de llet o escriure una estona o quedar-me quiet i concentrar-me com em van dir a classe de ioga, mirant de deixar la ment en blanc.

Au, va, tornem-ho a provar, en blanc, trec tot l'aire, en blanc, concentrat amb la respiració, em sembla que ja ho tinc, en blanc, absolutament en blanc, blanc, ostres tu, t'imagines que guanyem els quatre partits.

stats