28/06/2011

L'articulista dropo

2 min

Són quarts d'una i com cada dilluns l'articulista dropo encara no ha entregat la seva columna setmanal. Fa quatre hores bones que s'ha assegut davant l'ordinador, malafaitat i prometent-se com de costum que és la última setmana que s'espera a última hora per fer la feina.

Vint minuts més tard i després de tres intents fallits obre el correu electrònic i contesta amb excuses de mal pagador una plana sencera de mails irritats que esperen resposta des de fa masses dies. Tot seguit s'aixeca i fa una incursió furtiva a la nevera en busca d'inspiració en forma de producte lacti a punt de caducar. Quan torna, no pot evitar la temptació de repassar el seu perfil de Facebook decidit a dedicar-hi una estoneta breu, un parell de minuts que es transformen en una hora llarga de cares semiconegudes publicitant banalitats entendridores i algun secret ingènuament malamagat.

En sec l'articulista dropo es desvetlla i mira l'hora que és. Esgarrifat, escriu a raig durant mitja hora un retrat vagament inspirat en un conegut que ja no li parla. Un cop envestida la peça, aprofita el momentani estat de cofoisme per sortir al balcó i estendre la roba i el cervell. El telèfon ha sonat tres vegades però ell no s'ha dignat a contestar l'intrús que gosa interrompre el seu matí creatiu.

Quan torna a emmirallar-se davant el portàtil es troba un lamentable exercici d'estil sobrecarregat d'adjectius, ple de manierismes i faltes d'ortografia que faran les delícies del pobre corrector que el pateix cada setmana. Res, no hi ha manera, avui això no surt.

Desesperat, repassa el correu electrònic per distreure's de la seva mediocritat. Hi ha un mail nou i és del diari. Diu que els sap greu avisar tan just però que l'article d'avui ja no cal, que ha arribat l'estiu i potser és temps de fer vacances.

stats