03/01/2012

Bon any

2 min

Res de res. Res d'important no sembla haver canviat, cap transmutació substancial en aquest any acabat d'arribar. I mira que la mida i la intensitat de la festa que es va fotre per celebrar-ne l'arribada va ser prou sonada per notar alguna diferència, alguna revelació transcendental. Però no, per molt que s'esforci no la veu enlloc. El forat entre els dos queixals de la banda de dalt continua emmagatzemant carregosament les engrunes de cada àpat; la paga doble no ha arribat ni té pinta d'arribar en els propers dies; les cavitats nasals i auriculars continuen escarnint-lo criant uns pèls rebels i elefantiàsics; la seva ex encara no ha trucat per demanar desconsolada que vol tornar a casa i engegar a pastar fang aquest nòvio fatigosament jove i ple de quartos que té ara.

No pot ser. El 2012 és aquí i alguna cosa no acaba de quadrar. Li cal una revelació, un punt de partida on trobar la motivació per trencar la rutina, una escletxa on albirar la llum que ha de renovar la seva vida previsible i esgotada. Ha de trobar un propòsit nou, una tasca potser titànica que li serveixi de prova de foc, que posi a prova que encara no està vençut, que el seu esperit de superació encara existeix en algun raconet del seu cos atrotinat, que encara té força per enfrontar-se al que sembla impossible i guanyar. Però no la troba. Ni tan sols aquesta dutxa matinal sembla netejar l'estat emboirat del seu cervell que regna des que ha començat l'any. I just llavors, quan surt de sota l'aigua ple de baf, despullat i xop, ho veu. Ja està, ja ho té, ja ha trobat la tasca quasi impossible per recuperar l'autoestima. Té forma rodona i s'ha emmagatzemat al voltant de la seva cintura. Sí, la primera pedra a eliminar per edificar el seu nou jo s'amaga dins la panxa d'una manera escandalosa. Decidit. Demà, peti qui peti, comença el règim.

stats