Arcadi 'on fire'

Hi ha molta gent. Molta. Tot i que ho intenta, aquest sol de tarda que li enlluerna els ulls miops no li deixa veure el final de la gernació que s'ha aplegat a la plaça. De totes maneres, sap que són molts. Els ha pogut palpar mentre s'acostava xino-xano al lloc de trobada, ensumant les seves olles de menjar, escoltant les seves cantarelles, llegint en cartolines els seus anhels.

Hi ha molta gent. Molta. Estaria bé que no notessin la galipàndria que arrossega des de fa una setmana, i que aquest mal al genoll que no el deixa tranquil fes una treva, i que aquesta bufeta desgastada i emprenyadora aguantés les embranzides que el torturen. Ai, sí, tant de bo tingués l'edat d'aquest noi que ara li atansa el micròfon o de la noia que fa mans i mànigues perquè no s'acobli i foti aquell xiulet tan empipador. Però no pateix pas. Sap que l'escoltaran. Si una cosa té a l'esquena són hores de batalla, hores de xerrades i conferències, en llocs grans i també en petits, en aules magnes i també en carrerons amb olor de misèria. Sigui on sigui, amb els mitjans que es trobi, ell tornarà a pedalar a contracorrent, com sempre ha fet, amb la tossuderia lúcida de qui sap que te raó.

Tornarà a dir el que no volen que se sàpiga, tornarà a mostrar les vergonyes del poder, qui són els que manen de debò i què es pot fer per fer-los la punyeta, i ho farà sense tics messiànics o egòlatres, de manera entenedora, amb exemples clars i grotescament divertits.

Fa calor i la camisa se li enganxa. Davant seu, com sempre, les cares del futur, les que assedegades de veritat no es conformen amb el que veuen, les que fan possible que mentre xerra oblidi la galipàndria i el mal de genoll i fins i tot les ganes de pixar. Bé, les ganes de pixar potser no. Serà qüestió d'anar per feina.