Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

Cap d'Any

Ho he de reconèixer, va ser una de les coses que més em van fotre amb la nova condició de pare. Encara recordo el primer Cap d'Any tancat en un piset tots tres, la dona, el nen i jo. Quan es van fer les...

Sospita

Sempre ha estat una de les meves pel·lícules preferides. La pobra Ingrid havent-se de casar amb el dolent per aconseguir informació, el pobre Cary amagant el cor trencat i fent veure que tant li fa i,...

Mal educats

No ho sabran mai, em temo, però cada cop que proposen una altra llei aberrant de manera unilateral, cada cop que regalen al món una altra declaració embolicada de supèrbia, cada cop que obren la boca per...

El papa no es troba bé

Si no fos perquè és impossible diries que us ha somrigut quan heu entrat. Mentalment fas números pensant quan va ser l'última vegada que vau venir a aquest restaurant. Deu fer sis anys bons. Ella està igual...

Desembre

Ja està, ja el tenim aquí. És com si la divina providència ens volgués donar un premi per haver-ho fet tan bé tot aquest any, un guardó per ser els millors pares del món. De fet és com si rebéssim la Bota...

Vaga general

Sí, ja fa uns quants dies però encara no m'ho puc treure del cap. Encara em bull la sang veient les imatges del nen ajupit a terra, immòbil, probablement incrèdul i espantat, incapaç d'entendre què li estan...

Per pebrots

"És que no m'agrada, papa". No, si no calia que ho digués, ja havia captat el missatge. Portava com a mínim mitja hora fanguejant, escampant d'un cantó a l'altre tota la guarnició amb la forquilla, com si...

Els nens dels altres

M'ho va dir mig rient, mig de conya, una mica per fotre'm, per contrarestar el fet que jo feia mitja hora que em descollonava de l'estat lamentable en què es trobava, de la ressaca descomunal que li havia...

A la seva cadira

No sé si deveu recordar la reunió de què us parlava la setmana passada. Per si de cas us en faré cinc cèntims. Era d'aquelles informatives on informen els pares de la metodologia i continguts del curs...

Viatge a Ítaca

Es tractava d'una reunió explicativa per a tots els pares. No cal dir que no hi eren tots i que els que hi érem frisàvem perquè ho enllestissin aviat. Jo també. Tenia un partit de pàdel absolutament...

Pares ventrílocs

Hi ha una capriciosa llei compensatòria per la qual l'obsessió que tenim perquè el nostre nen aprengui a parlar va lligada a la quantitat de moments incòmodes que generen les seves paraules un cop xerren...

La trucada dels avis

No hi ha cap element que un cop ets pare arribis a odiar tant com el telèfon de casa. És tanta la tírria que li agafes que hi ha dies que te'l mires i et preguntes com pot ser que en un passat no gaire...

Canvi d'armari

És tot just un dia com avui que et decideixes a fer canvi d'armari. Un dia com avui que revestint-te d'esperit transformes les habitacions en un camp de batalla on les restes d'un estiu que ha passat volant...

Santa Tecla

Costa ben poc detectar un pare tarragoní aquests dies. És un ésser viu garratibat de l'esquena cap amunt, un home que si fa o no fa té la mateixa mobilitat i joc de coll que els gegants i gegantes que ha...

Mal de queixal

Costa trobar-li el costat entranyable a un mal de queixal. Costa perquè tot el que tens al cap i al cos és una rabior desbocada, un dolor tan eixordador que fins i tot t'allunya de la realitat. Ets al llit,...

El segon dia d'escola

Hi ha una falsa llegenda urbana sobre el primer dia d'escola. Explica que és el pitjor dia del món, el dia que el nen se t'aferra als genolls implorant-te entre plors que no el deixis sol en aquell edifici...

Avis d'estiu

"Aquest nen si me'l deixessis quinze dies te l'engreixaria dos o tres quilets!" Va, que aixequi la mà qui no hagi sentit aquesta frase de la boca dels avis del nen, de la boca dels nostres pares i dels...

Les postres

Quan tens un marrec, el que més recordes amb enyorança és quan la seva mobilitat depenia de la teva voluntat. Ai, sí! Que bonic era, el nen al cotxet, o a coll si marranejava molt, però sempre desplaçant-se...

Nous amics

Si una cosa és segura és que quan tenim nens els amics s'han de canviar. No és res personal, només pura qüestió de supervivència. Es tracta que, quan surts, ara que ho fas de tant en tant, gaudeixis del...

La platja

Podria ser que mentre estiguis llegint això estiguis estirat en una tovallola, barallant-te amb les fulles que no es volen doblegar, espolsant la sorra de les pàgines o potser mullant, sense adonar-te'n, la...

L'hora de dormir

Ai, sí! L'hora de dormir. Que aixequi la mà el pare a qui no li vénen tots els mals quan arriba l'hora dormir. No, la nostra no, què més voldríem, parlo de l'hora de dormir del nen. Sí, pares, segur que...

Quadern d'estiu

Acasa nostra, com que som uns pares molt moderns, hem decidit que el nen aquestes vacances no l'apuntem a cap casal d'estiu. I ara! Pobre bèstia, vuit mesos engabiat i ara voler tornar-lo a tancar en un...

Música al cotxe

Hi ha un refrany que sempre he trobat força desafortunat. És el de "la música calma les feres". Sempre m'ha fet molta ràbia, ves que no sigui per haver constatat que, passades les tres de la matinada, hi ha...

Prim

Tothom ho té clar. No hi ha res més lleig que acomplexar un nen que té sobrepès amb la seva constitució. Ningú amb dos dits de front té la mala bava de repetir-los a la cara que s'han d'aprimar, que estan...

De càmping

Vaig mirar el cel que clarejava i vaig jurar que mai més tornaria a posar els peus plens de ronya dins una tenda de campanya. Feia més de quatre hores que intentava clapar una miqueta i ser persona per al...

El darrer dia de classe

Ja fa més de quinze dies bons però encara no m'ho he pogut treure del cap. Tot el passadís de l'escola semblava de dol. Aferrats al coll i a les cames de les senyoretes s'aplegaven una muntanya de bates...

La varicel·la

El més fotut de ser pare no és fer de pare. És haver de suportar els que han estat pares abans de tu. Uf! Que pesats i quina mandra que fan, sempre apuntant el que no fas bé (que és tot el que fas) i a...

La nit de Sant Joan

Que sí, que sí, que és una cosa molt nostra, que té un component ancestral que ens projecta als nostres avantpassats; que celebrant el solstici el que fem és espantar els mals esperits d'una manera lúdica i...

El vertigen de la Noe

La Noe és una bona amiga. És d'aquelles persones que malgrat haver-les conegut fa poc sembla que hagin estat al teu voltant tota la vida. Quan la trobes pel carrer, abans que estigueu prou a prop per...

L'home dels caramels

Un dels traumes que em van marcar més de petit va ser el mite aquell de l'home dels caramels. Segur que us sona, era allò que ens deien un cop ja anàvem al col·legi solets: "Vigila en sortir de l'escola, no...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >