Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

Autoritat paterna

"Què, no us animeu a buscar la parelleta?" No, no penso entrar en el grau suprem de mala educació que comporta aquesta frase. I no hi penso entrar perquè si ho faig em retiren el carnet d'articulista de...

De colònies

Sí, l'hem tingut de colònies. Fa dos dies el vam deixar a la porta d'un autobús, nosaltres amb el cor encongit i ell carregat amb una motxilla que pesava un ase mort i amb mil recomanacions de la seva mare...

Vella

Va sortir d'escola amb la cara com un mapa. A la galta hi duia dues esgarrinxades de la mida de Sicília i sota l'ull es podia distingir clarament un blau amb la forma de Madagascar. Ja hi som, vaig pensar,...

Aprendre idiomes

Digue'n deformació professional o que sóc un badoc quan és l'hora de jugar amb les paraules, però una de les coses que més em flipa de veure créixer el meu nen és com construeix dia a dia, gairebé davant...

Paparra

Quan vaig entrar a la classe us asseguro que no era per misserejar. El que passa és que el nen, que no sé pas a qui s'assembla, s'havia oblidat la jaqueta, l'ampolla d'aigua, la carpeta dels deures i una...

Matins

No m'ha agradat mai. Recordo que de ben petit frisava perquè fos dissabte i poder fer el ronso al llit fins a hores gairebé indecents. Després, de més gran, la cosa no va canviar gaire. Tot era arribar el...

El rei dels gossos

Eren inseparables. Tant, que per saber on era un només calia buscar l'altre. Sempre els trobaves plegats, al sofà mirant els dibuixos, al carrer passejant-se mútuament o a la cuina compartint d'amagat el...

Grip

Ja us aviso d'entrada: no us espereu gran cosa avui. Vull dir que les condicions en què estic escrivint aquest article no són les més adients per fer quatre línies mínimament coherents. Sóc al llit gairebé...

Calçotada

No, no parlo de les calçotades que et fan al restaurant de torn. I que consti que no sóc d'aquests integristes que les troben abominables. Tenen la seva gràcia, suposo, encara que només sigui per aquells...

Cromos

És la mare de totes les obsessions. I te mèrit, perquè si una cosa tenen és que són obsessius de mena. Canten tot el dia la mateixa cançó, es barallen sempre amb el mateix amic i es taquen cada setmana la...

Vadó

Volem que tinguin amics. És com una obsessió, una fal·lera amb què els atabalem des de ben petits. No sé, potser és mala consciència de tenir-ne un de sol o potser és que sabem, per experiència, com n'és de...

La marranada

Teníem taula reservada. El nen era a casa els avis i podíem sortir a sopar amb la despreocupació i la confiança que dóna saber que està feliç com un gínjol, fotent-se els macarrons més bons del món i...

La bici

L'hi vam comprar l'estiu passat, aprofitant l'eufòria de veure que el nen havia pogut fer deu metres seguits en una bicicleta llogada. Sí, podeu pensar que en faig un gra massa, però va ser un d'aquells...

El buit existencial

No, no ens ho esperàvem. De cap manera. De fet, estàvem convençudíssims que un cop passat festes la sensació d'alleujament seria gairebé infinita, que ens asseuríem al sofà el primer dia passat Reis i la...

Propòsits d'any nou

No perdre els papers quan li demano per vuitena vegada que surti de l'amagatall secret perquè són les nou i arribem tardíssim a escola, per variar. No cridar. Posar-me al dia dels personatges de Bola de...

Cap d'Any

Ho he de reconèixer, va ser una de les coses que més em van fotre amb la nova condició de pare. Encara recordo el primer Cap d'Any tancat en un piset tots tres, la dona, el nen i jo. Quan es van fer les...

Sospita

Sempre ha estat una de les meves pel·lícules preferides. La pobra Ingrid havent-se de casar amb el dolent per aconseguir informació, el pobre Cary amagant el cor trencat i fent veure que tant li fa i,...

Mal educats

No ho sabran mai, em temo, però cada cop que proposen una altra llei aberrant de manera unilateral, cada cop que regalen al món una altra declaració embolicada de supèrbia, cada cop que obren la boca per...

El papa no es troba bé

Si no fos perquè és impossible diries que us ha somrigut quan heu entrat. Mentalment fas números pensant quan va ser l'última vegada que vau venir a aquest restaurant. Deu fer sis anys bons. Ella està igual...

Desembre

Ja està, ja el tenim aquí. És com si la divina providència ens volgués donar un premi per haver-ho fet tan bé tot aquest any, un guardó per ser els millors pares del món. De fet és com si rebéssim la Bota...

Vaga general

Sí, ja fa uns quants dies però encara no m'ho puc treure del cap. Encara em bull la sang veient les imatges del nen ajupit a terra, immòbil, probablement incrèdul i espantat, incapaç d'entendre què li estan...

Per pebrots

"És que no m'agrada, papa". No, si no calia que ho digués, ja havia captat el missatge. Portava com a mínim mitja hora fanguejant, escampant d'un cantó a l'altre tota la guarnició amb la forquilla, com si...

Els nens dels altres

M'ho va dir mig rient, mig de conya, una mica per fotre'm, per contrarestar el fet que jo feia mitja hora que em descollonava de l'estat lamentable en què es trobava, de la ressaca descomunal que li havia...

A la seva cadira

No sé si deveu recordar la reunió de què us parlava la setmana passada. Per si de cas us en faré cinc cèntims. Era d'aquelles informatives on informen els pares de la metodologia i continguts del curs...

Viatge a Ítaca

Es tractava d'una reunió explicativa per a tots els pares. No cal dir que no hi eren tots i que els que hi érem frisàvem perquè ho enllestissin aviat. Jo també. Tenia un partit de pàdel absolutament...

Pares ventrílocs

Hi ha una capriciosa llei compensatòria per la qual l'obsessió que tenim perquè el nostre nen aprengui a parlar va lligada a la quantitat de moments incòmodes que generen les seves paraules un cop xerren...

La trucada dels avis

No hi ha cap element que un cop ets pare arribis a odiar tant com el telèfon de casa. És tanta la tírria que li agafes que hi ha dies que te'l mires i et preguntes com pot ser que en un passat no gaire...

Canvi d'armari

És tot just un dia com avui que et decideixes a fer canvi d'armari. Un dia com avui que revestint-te d'esperit transformes les habitacions en un camp de batalla on les restes d'un estiu que ha passat volant...

Santa Tecla

Costa ben poc detectar un pare tarragoní aquests dies. És un ésser viu garratibat de l'esquena cap amunt, un home que si fa o no fa té la mateixa mobilitat i joc de coll que els gegants i gegantes que ha...

Mal de queixal

Costa trobar-li el costat entranyable a un mal de queixal. Costa perquè tot el que tens al cap i al cos és una rabior desbocada, un dolor tan eixordador que fins i tot t'allunya de la realitat. Ets al llit,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >