Publicitat
Publicitat
image-alt

EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

LLUÍS GAVALDÀ

No toqueu

No he estat mai un prodigi de sociabilitat. Vull dir que el tema aquest de fer petar la xerrada amb desconeguts sempre m’ha costat molt. No n’estic pas orgullós, que consti. Sé que aquest tret tan...

Dissabte

08.45 h. Alguna cosa no rutlla. A aquesta hora ja hauria de tenir el nen al damunt despertant-me a petons i dient-me que és hora d’esmorzar. 08.50 h. Baixo i l’escena és dantesca. La mama acaba de...

Dies grisos

L’altre dia parlàvem a casa dels anys que fa que escric en aquest diari. La meva dona i jo no ens acabàvem de posar d’acord de quants en feia, però el que sí que teníem clar era que des del primer article...

La calçotada

No ens enganyem. Tampoc és que ens calgui un motiu de pes per fer una escapada a les nostres terres. Qualsevol excusa és bona per retrobar-nos uns dies amb els nostres i veure’ls iguals però diferents, com...

Masclistes

No som pas masclistes. Sembla mentida que algú pugui tirar-nos-ho en cara, com es nota que no ens coneixen. Ens haurien de veure a casa fent tot el que podem. Sí, és cert que quan són les nou del vespre...

El caragolet

Hi ha gent que fa molta ràbia. Tertulians omnipresents o veïns xafarders, gent que tan bon punt apareixen a la pantalla o a la botiga on comprem la verdura ecològica ens provoquen una reacció química, una...

La taca

Es veu que és tot un clàssic en el món de l’estafa. Vas caminant pel carrer, pensant en les musaranyes, quan de sobte notes alguna cosa a l’esquena. El primer que et ve al cap és un renec d’aquells tan...

Adoctrinat

Soc un nen adoctrinat. No em fa cap vergonya admetre-ho. De petit, quan em van portar a l’escola pública, em feien cantar el Cara al sol cada matí, amb el braç alçat fent la salutació feixista. Mentre ho...

Un taxista kurd

“By the way, where are you from? ” Sempre acabo fent aquesta pregunta. La dona i el nen ja en fan broma i tot: “Papa, encara no li has preguntat d’on és al taxista?” M’és ben igual, la meva curiositat és...

L’amic

Sents el seu nom tan sovint que gairebé és part de la família. Cada trapelleria a l’hora del pati, cada càstig de la profe de mates, aquella que li té tanta mania, cada victòria agònica al camp de futbol,...

La mirada

Hi ha una època daurada en què el teu fill et veu com un ésser omnipotent. És quan notes que cada cop que té un entrebanc, quan necessita una cosa amb aquella immediatesa tan infantil, es gira cap a tu i...

Immobilitzat

La relació s’havia tornat insostenible. Massa anys de convivència potser, massa hores compartides, massa trucades perdudes i massa poca cobertura. Sabia greu però havia arribat el moment d’admetre el final...

Turistades

Una de les coses bones de viure al costat de Londres és que no cal insistir gaire per tenir convidats. Just quan la grisor del cel i la humitat comencen filtrar-se en el teu estat d’ànim, una trucada o un...

Patinant

Una de les tradicions nadalenques que més ens agraden és anar a patinar sobre gel. Fa més de deu anys que reservem un dia per anar a la Somerset House per passar-nos-hi una estona lliscant entre edificis...

La perruqueria

Des de fa uns dies tenim la meva sogra aquí a Anglaterra. No cal dir que tots estem encantats de tenir-la de visita postnadalenca, només faltaria, però s’ha de reconèixer que hi ha un membre de la família...

Propòsits

No riure-li tant les gràcies. Repassar-me la història d’Anglaterra per quan em pregunti coses sobre els Stuart i els Windsor i tota aquesta colla de reis capriciosos i fratricides. Comptar fins a deu quan...

La festa

Quan ens va arribar la invitació vam quedar parats. En tots els anys que havíem format part de les AMPA mai ningú havia tingut una idea tan agosarada. Es tractava d’assistir a una festa de Nadal però sense...

50 maneres

Diuen que els esquimals tenen cinquanta paraules diferents per definir la neu. Bé, també he llegit en algun lloc que això és més poètic que no pas veritat, que de fet amb vuit paraules diferents ja tenen...

Un avió ple de cretins

Poques coses sobten més a un pare de família com copsar el terror que generes quan puges a un avió. Quan entres a l’aparell i el primer que trobes és el somriure amable de l’hostessa encara no ho saps, però...

Un llibre

Aprofitant aquest nou invent que es fa dir Black Friday, l’altre dia vaig estar passejant pel centre de la ciutat buscant idees per als regals de Nadal. Diguem-ne que amb la meva dona no tinc pas problemes,...

L’avi

Una de les coses més boniques de tenir un fill és transformar els teus pares en avis. Sé que això que acabo de dir pot semblar una obvietat, especialment per a aquells que no ho han experimentat mai encara,...

La mama és fora

A casa nostra hi viu algú que no para quiet. És tan gran la seva capacitat de mobilització que, sense adonar-nos-en, ens trobem els caps de setmana plens d’excursions en bicicleta, escapades a ciutats...

Carta al Lluc

Hola, Lluc. T’escric avui per parlar-te del teu pare. No vull pas que et pensis que som amics de tota la vida, no hem compartit reunions de partit ni sobretaules d’estiu, però aquests dies el tinc molt...

Halloween a St. Albans

Sí, ja ho sé, això del Halloween és una americanada poca-solta que està arraconant les tradicions nostrades. No us hi escarrasseu, no cal convence’m, jo també ho penso i ho pateixo. Aquesta nova moda ha...

Escac i mat

El meu pare va aprendre a jugar a escacs amb un oncle seu. Fa temps que m’ho va explicar i no en recordo els detalls, però em sembla que la cosa anava d’aprofitar les tardes de diumenge que venia a casa...

Trencar l’escola

El pare de la Laia fa dos anys que és director d’escola. El dia que l’hi van fer saber no va estar gaire content. Ser-ho volia dir més hores de feina i reunions que s’allargaven com un dia sense pa. Volia...

L’institut

S’ha d’entendre, vulguis o no estàvem molt mal acostumats. Quan els anàvem a buscar entràvem gairebé fins a la cuina, com si fóssim de la família. Fins i tot si ens venia de gust envaïem la classe del nen...

L’amic Xavier

El Xavier és un bon amic de fa un munt d’anys. Ens vam conèixer quan érem dos adolescents que escoltàvem bocabadats els discos de David Bowie. Segurament si ens haguessin dit llavors que tots dos acabaríem...

Adoctrinats

Des de ben petits els fills es nodreixen de nosaltres. Xuclen les nostres paraules amb la mateixa fal·lera que xuclen els pits de les mares, llépolament, sense dubtes ni recances. No pot ser d’una altra...

‘Where are you from?’

El primer cop t’agafa per sorpresa. Bé, vull dir que és una pregunta ben normal quan tombes però no tens una resposta prou treballada per quedar-ne satisfet. De fet, la contestes sense pensar-la gaire, i...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >