Publicitat
Publicitat

Va ser Stalin qui va començar a donar espais de poder als criminals

Una màfia de mai acabar

La màfia russa i la Cosa Nostra italiana poden tenir en comú l'afany delictiu i la capacitat d'infiltració en l'estat, però no són pas equiparables. Mentre que els mafiosos italians estan històricament aplegats en famílies perfectament localitzables, els mafiosos russos configuren una immensa nebulosa d'entramats difícilment etiquetables. "Que què és la nostra màfia? Doncs la meitat de la vida russa". Així ho argumentava l'any 1995 Iuri Afanàssiev, director de la Universitat d'Humanitats de Moscou. "Doncs jo encara aniria més lluny: la màfia és tota la vida russa", li etzivaria el líder liberal progressista Grigori Iavlinski.

Tot i que ara mateix Vladímir Putin és capaç de fer un discurs contundentment antimafiós, el seu règim encapçala el rànquing de la corrupció mundial precisament perquè es fill del procés -mafiós- d'esquarterament de l'estat soviètic. Precisament, el putinisme representa l'accés al poder i al gran repartiment econòmic del KGB, un sector que havia quedat absent i menystingut i que a partir de l'any 2000 remodela l'estat rus en funció dels seus interessos.

És així com policies, perfectament coneixedors de tots els tentacles mafiosos, esdevenen empresaris: ells també amb l'estigma mafiós incorporat. Aquests homes de negocis i alts funcionaris són els silovikí , que vol dir "els homes de les estructures de força". Es calcula que tres de cada quatre càrrecs executius econòmics o polítics del règim de Putin són d'origen kagebista, gent sense cap escrúpol a l'hora d'apropiar-se d'empreses sorgides de l'altra gran onada mafiosa dels anys 90. Els silovikí s'han quedat amb les empreses del magnat Khodorkovski -ara tancat a la presó-, com abans es van cruspir les de l'oligarca Gussinski -ben conegut a Espanya- i també les de Berezovski -ara exiliat a Londres-. Un home que en temps de Ieltsin havia estat considerat per la premsa demòcrata com el "màxim representant del capital criminal" en les institucions de l'estat.

Gulag i PCUS en els orígens

Hi ha indicis que va ser Stalin mateix qui va començar a donar parcel·les de poder a la màfia russa entesa com a bandes de crim organitzat. Concretament, el dictador soviètic va cedir als mafiosos el negoci del proveïment d'aliments i estris al gulag, la xarxa de camps de concentració. Era una manera de tenir-los contents i controlats.

Aquella màfia aniria creixent i estenent-se i, en temps de Bréjnev, amb l'economia soviètica en coma, és possible localitzar fins a dotze famílies mafioses perfectament organitzades i, fins i tot, amb representants al comitè central del PCUS.

Diluïts en les esferes de poder

Aquests nuclis seran els impulsors d'un procés d'acumulació de capital fins aleshores desconegut a l'URSS. Diner en efectiu que podrà ser invertit de seguida que la perestroika de Gorbatxov distribueixi llicències per a la creació d'empreses privades. Moltes d'aquestes llicències són assignades a membres del Komsomol, la joventut comunista.

És així com, de mica en mica, aquella primera màfia de dotze famílies anirà diluint-se en les esferes de poder administratiu i econòmic. Una burocràcia que acabarà fixant-se com a objectiu quedar-se l'estat. Nous pistolers, joves i ben pagats, vetllaran perquè el procés d'assalt a la propietat pública soviètica es faci amb els mínims riscos. Són dies en què es calcula que més de 40.000 empreses tenen vincles amb l'anomenada economia criminal.

Aquest procés -culminat amb la privatització engegada pel règim de Borís Ieltsin- representarà per a Rússia la contracció de gairebé el 60% del PIB i l'aparició de 40 milions de pobres i uns 100 milions de treballadors precaris: el daltabaix més gran patit mai per una societat industrial en temps de pau.

A nivell de vida quotidiana, milions de russos assistiran, impotents, al robatori -per part de fons d'inversions- de les accions de 10.000 rubles en concepte de participació individual en les empreses públiques que l'estat va atorgar a cada ciutadà un cop ensorrada l'URSS. Però aquelles empreses públiques serien subhastades a preu de saldo, de la mateixa manera com els blocs de pisos van ser venuts als inquilins, i més tard es va descobrir que la propietat es limitava a les parets, no pas al sòl. I els afortunats titulars d'una propietat horitzontal no fraudulenta podien, no obstant, ser víctimes de paranys mafiosos per quedar-se el pis ben situat. Fins i tot el propietari podia ser apartat o assassinat.

Per a la sociòloga Olga Kriixtanóvskaia -primera gran estudiosa de la reconfiguració social i econòmica russa després de l'URSS-, el procés mafiós de privatització de l'economia russa fa que es compleixi la fatal profecia de Lev Trotski: "La casta administradora acabarà esdevenint classe propietària". I acabarà fent-se seu l'estat i empastifant tota la societat. Si cal, Kalàixnikov en mà.

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF