18/02/2012

"Vull un home com Putin, que no em deixarà"

2 min
"Vull un home com Putin, que no em deixarà"

Stanislav Govorukhin, un famós cineasta dels temps soviètics, és l'encarregat de mobilitzar l'electorat més fidel al president rus, Vladímir Putin. Govorukhin pretén reunir 200.000 persones a la Tverskaia -la Gran Via de Moscou- el 23 de febrer, sota la consigna "Defensem la pàtria". Poca broma, perquè la data triada -el 23-F- és el dia de les forces armades russes, l'antiga diada de l'Exèrcit Roig, que no s'ha deixat de celebrar.

Que l'amfitrió sigui Govorukhin tampoc no és casual. Durant els anys 60 i 70 el cineasta va divertir l'URSS amb films d'aventures i, en arribar la perestroika , va llançar No es pot viure així , un documental de fons populista amb l'objectiu de culpar les reformes de Gorbatxov de totes les desgràcies del país.

El líder rus necessita suport

Si vol aconseguir més del cinquanta per cent dels vots a la primera volta de les presidencials, Putin necessita mobilitzar tots els russos que el continuen considerant líder nacional. Són sectors socials precaris o bé situats a les franges més baixes de la classe mitjana emergent, ara majoritàriament contrària al règim.

Són els russos que Govorukhin encara és capaç de moure i commoure els que poden acabar donant a Putin un folgat percentatge el 4 de març. El mateix perfil de ciutadans que fa deu anys beneïa l'arribada al poder d'un líder fort. Gent com ara la Larisaa, la Nataixa i l'Ira, les tres noies que el 2001 van vendre milers de còpies de Vull un home com Putin : "Vull un home com Putin, ple de força / com Putin, que mai no s'emborratxa /com Putin, que mai no em maltracta / com Putin, que mai no em deixarà".

Aquesta cançó de dance rus la va dedicar al president el publicista i compositor Ilià Kormiltsev, un home que, com Govorukhin, posa els valors patriòtics per damunt dels de la democràcia. L'objectiu aleshores -vàlid encara- era atreure el vot de milions de dones russes especialment maltractades pel capitalisme salvatge de Ielstin. Dones fascinades per aquell Putin amb quimono guanyador en un combat de judo. L'home capaç d'advertir als terroristes txetxens que els perseguirien "fins al vàter" i de proclamar davant dels líders occidentals que "la desintegració de l'URSS va ser una de les grans catàstrofes del segle XX". El líder que no fa escarafalls de la memòria de Stalin, que planta cara als Estats Units i impedeix al Consell de Seguretat de les Nacions Unides les condemnes a Síria i a l'Iran. L'home que va millorar moltes escoles i hospitals.

Putin es torna a afanyar, doncs, a arreplegar el suport -i el vot- dels milions de russos agraïts per l'autoestima recuperada i la sortida del túnel de la misèria. Sectors socials als quals encara els va bé la proposta inicial del règim: seguretat a canvi de llibertat. O bé "Vosaltres ens deixeu viure i nosaltres us deixem robar", en la versió barroera del carrer.

La tècnica de campanya utilitzada és, de moment, seducció propagandística com la de Govorukhin. Perquè -de moment- cal allunyar aquestes eleccions dels famosos "recursos administratius", que a Rússia han fet servir tant soviètics com demòcrates per fer quadrar els resultats desitjats amb els percentatges sortits de les urnes.

Per a l'altre cop aspirant a president, Vladímir Putin, la democràcia paralítica russa es pot permetre això, ser paralítica, però no pas que deixi de semblar una democràcia.

stats