Setge psicològic i polític a Iúlia Timoixenko
Per a l'ex-primera ministra ucraïnesa Iúlia Timoixenko, el trasllat de la presó de Kíev al centre penitenciari de dones de Katxanovka ha suposat estar sotmesa a un humiliant setge psicològic. La videovigilància controla els seus moviments les 24 hores del dia i, a la nit, no s'apaga el llum que enfoca constantment el seu llit. Serguei Vlassenko, l'advocat de Iúlia, no s'està de parlar obertament de maltractaments, que estarien agreujant encara més la fràgil salut de qui va ser la líder de la Revolució Taronja, condemnada a set anys per delicte d'abús de poder.
Però tan punyent com la duresa del règim penitenciari és per a Timoixenko la desorientació que es viu al BYuT, el Bloc Iúlia Timoixenko, el seu partit. Des que va entrar a la presó no hi ha hagut cap demostració contundent de suport a la líder per part de la militància. I al novembre els diputats del BYuT van votar a favor de la reforma de la llei electoral proposada pel Partit de les Regions, el bloc russòfon en el poder que encapaçala el president Víktor Ianukóvitx, l'home que va encarregar als jutges l'empresonament de Timoixenko. Des de la cel·la, a la desesperada, la líder va aconseguir donar la volta a la situació. Va assegurar que havia estat ella qui havia donat als seus diputats la consigna de votar a favor de la nova llei electoral -tot i que el partit del poder en fos l'autor- i va acusar Ianukóvitx de voler desorientar la gent escampant la mentida i la confusió. Però un episodi com aquest és un indici que el BYuT, amb la líder a la presó i els seus adversaris intoxicant, no té gaire possibilitats de mantenir la coherència ni la unitat. L'escissió i el probable esmicolament de l'únic partit liberal que queda a Ucraïna beneficiaria només el règim de Ianukóvitx, que es decanta cada cop més cap a posicions autoritàries de clara reminiscència soviètica.
JOANA D'ARC I PASSIONÀRIA
Iúlia Timoixenko rep, doncs, les conseqüències del personalisme sobre el qual va fundar el seu partit. Un excés d'ego que li ha fet desplegar estratègies més que arriscades. La Joana d'Arc ucraïnesa, o la Passionària de Kíev, com se l'ha arribat a conèixer, va infravalorar els poderosos recursos, tant polítics com administratius, dels seus adversaris. Mirant-ho amb la perspectiva del temps, el procés d'ocupació del centre de Kíev autoproclamat com la Revolució Taronja tenia components d'improvisació i d'ingenuïtat que no van passar per alt ni al kagebisme local. Ni tampoc a qui, des del Kremlin, estava disposat a impedir com fos que Ucraïna basculés cap a Occident. Sis anys després, el procés "revolucionari" s'havia capgirat.
La culminació de la venjança, el toc de gràcia definitiu, l'està donant ara Ianukóvitx alçant un mur de llunyania i deconfiança entre Iúlia Timoixemko i el seu BYuT. Es tracta no només de la destrucció política, sinó també de l'anorreament físic de l'adversari. Una cosa semblant al que fa Vladímir Putin amb l'exmagnat Mikhaïl Khodorkovski. Resulta inevitable associar també el cas de Iúlia Timoixenko, assetjada per Ianukóvitx, amb la definició de la política a l'Est que fa Jiri Pehe, l'home de màxima confiança de Václav Havel: gent sense moral, a mig fer. Democràcies sense demòcrates.
