Nina Khrusxova, besnéta de Nikita Khrusxov -el líder que va fracassar en la desestalinització de l'URSS- acaba de proclamar que Putin ha començat el trajecte final. Com qui formula una profecia, Nina Khrusxova preveu que el 40% de russos que estan contra el president augmentarà fins a configurar la majoria imparable que el farà fora del Kremlin. La idea de l'inici del final del règim ha començat a quallar en els principals think tanks i a hores d'ara pocs observadors de la societat russa dubten que la revolta de les classes mitjanes arran de les eleccions parlamentàries i presidencials és irreversible. I que només cal estar atents a la guspira -o guspires- que portaran a l'explosió final.
Mentrestant Putin es refugia en el tacticisme, i combina la repressió policial i el reforçament de la por -base del seu règim- amb les expectatives de reformes. Per això les detencions o el setge d'opositors emblemàtics com Alexei Navalni i Sergui Udaltsov, o la imposició de multes de fins a 8.000 euros per protestar sense permís, han anat paral·leles a promeses de prosperitat amb xifres: crear 25 milions de llocs de treball abans del 2020; construir 120 milions de metres quadrats d'habitatge, o engegar serveis per augmentar l'esperança de vida dels 69 als 74 anys. I per aconseguir-ho es preveu una inversió, d'entrada, de fins a 91.000 milions d'euros.
Amb tot, els analistes alerten que la credibilitat de Putin no para d'erosionar-se fins i tot dins del seu partit, Rússia Unida. La retirada d'Alexei Kudrin, ministre d'Economia sota el mandat de Medvédev, va ser el punt d'inflexió al qual ha seguit un degoteig de desercions. Alguns candidats de les eleccions municipals parcials -que es van fer el 4 de març amb les presidencials- van arribar a ocultar la militància a Rússia Unida per assegurar-se el vot.
Una baixa sonada
L'última baixa sonada del partit de Putin és la d'Olga Kriixtanóvskaia, considerada la sociòloga més prestigiosa de Rússia. Alhora que tornava el carnet, Kriixtanóvskaia comunicava a l'opinió pública que s'estimava més dedicar-se a investigar el procés de transformació que viu la societat russa que no pas a fer política. La marxa de Kriixtanóvskaia, la científica russa que millor ha explicat la metamorfosi de la burocràcia soviètica fins a esdevenir elit russa, diu que ja no té cap sentit el possibilisme pragmàtic que en el fons encobria no poca resignació.
Amb la tardor a l'horitzó -l'astronòmica i la del recorregut del règim- les càbales sobre el futur de Putin, més que en el quan, comencen a focalitzar-se en el com. El politòleg Georgui Satàrov alerta del risc que el procés de descomposició, en comptes de conduir cap a la democràcia plena, empenyi els russos cap a un deliri nacionalista promogut des del sistema mateix.
No és gens previsible que els exkagebistes enriquits -el nucli dur del règim- s'avinguin a deixar el poder sense garanties d'impunitat. Els que coneixen Putin tenen la certesa que, sense una retirada pactada, la seva sortida arrossegaria el país al laberint nacionalista que ell coneix prou bé. Amb tot, Nina Khrusxova està convençuda que es repetirà l'esquema clàssic de la història russa: la paciència de la gent serà més forta que l'avidesa de Putin, i a partir d'un cert moment -com va passar el 1917 i el 1991- tot s'esquerdarà de pressa. Vertiginosament.
