Fa just vint-i-cinc anys, el 1988, el bloc de l'Est presentava esquerdes que anunciaven l'enderroc. A Polònia les vagues intermitents eren el preàmbul de la taula rodona entre règim i oposició que culminaria en les primeres eleccions lliures. A Hongria un gran esvoranc aparegut a l'avinguda Lenin la vigília del congrés dels comunistes esdevenia una metàfora del règim que s'esfondrava. I, mentrestant, a Moscou una improvisada conferència del PCUS havia forçat una reforma constitucional que creava el primer Parlament soviètic elegit amb pluralitat de candidats. Al cap d'un any, el Mur de Berlín queia, i, al cap de dos més, l'URSS es desintegrava. Però la història és tossuda i no renuncia a proclamar que més de dues dècades no són prou per canviar estats i societats sorgides del totalitarisme.
El president txec Václav Havel insistia que el drama de les societats de l'Est no era haver estat sotmeses a la moral comunista, sinó el fet que el comunisme no en tingués cap, de moral. I en les transicions de l'Europa Central i Oriental i de la Unió Soviètica, aquesta falta de moral va ser terreny adobat perquè el capitalisme neoliberal que hi va aterrar provoqués un autèntic deliri d'enriquiment mentre les institucions democràtiques s'anaven fent a empentes i rodolons, de qualsevol manera. És així com a partir del 2008 la depressió econòmica deixa a la vista un panorama d'estats i societats a mig acabar.
Havel no ha viscut prou per contemplar el que es considera l'escàndol econòmic i d'espionatge més sonat de la història txeca, descobert a meitat de juny. Atrapat pels indicis i les proves, el primer ministre conservador Petr Necas dimitia. Fins a l'últim moment els reflexos de prepotència van funcionar en un primer ministre entestat a negar la realitat i format en esferes de baixa qualitat democràtica. Mentre a Praga a Necas se li esvaïa el miratge de l'eterna immunitat, a Ljubljana el primer ministre eslovè, Janez Jansa, era condemnat a dos anys de presó per haver acceptat comissions en la compra de vehicles blindats finlandesos. I a Croàcia -finalment incorporada a la Unió Europea-, l'ex primer ministre Ivo Sanader anava a presó preventiva a l'espera que un judici resolgui la seva responsabilitat en un afer econòmic. Els jutges croats es mostren severs, sembla que vulguin fer mèrits davant la UE, i a Sanader li podrien caure deu anys de presó.
Però és a Hongria i Romania on la crisi ha posat més al descobert la baixa qualitat de les democràcies de l'Est. Tres anys després de l'arribada al poder dels conservadors hongaresos de Viktor Orbán -amb una majoria de dos terços-, a Budapest es parla obertament de "règim". Amb els mitjans de comunicació totalment controlats per llei i el Tribunal Constitucional copat, Orbán ha anat obrint bretxes en l'estructura de l'estat per apoderar-se'n, una operació semblant a la consumada per Vladímir Putin a Rússia.
A Romania el procés ha estat menys cridaner perquè l'havien promogut partits aparentment lliures de sospita, com socialdemòcrates i liberals. La coalició centrista del primer ministre, Victor Ponta, no va parar fins a controlar -també- el Tribunal Constitucional i aconseguir canvis legislatius amb l'objectiu que el president de la República, Traian Basescu, fos destituït per referèndum. El pecat de Basescu, acusat de "populista", és haver estat el primer cap d'estat de l'Est que s'ha implicat a fons en la lluita contra la corrupció.
