També tenim pressa
La tempesta de finals d'estiu s'ha congriat de pressa, i no només atmosfèricament. Les xarxes socials treuen fum davant la nova agressió, la darrera, que el TSJC ha dictat contra els catalans. El curs acadèmic començarà sota l'estigma de la intolerància dels que detesten el català i volen convertir els seus fills en minusvàlids intel·lectuals i socials. Perquè, emparant-se en la grandiloqüent "llibertat d'elecció", a la pràctica ataquen la llengua catalana, la pròpia de Catalunya, que ha demostrat amb la seva política d'immersió lingüística que els nivells d'aprenentatge del castellà són exactament igual de bons o de dolents que a Espanya. Es repeteix la història, ara a cop de sentència. I ben de pressa. La pressa que, de sobte, té la nació dominant: per tocar la fins ara intocable Constitució i per aplicar una sentència excloent i discriminatòria. Nosaltres, però, la nació dominada, també tenim pressa. La mateixa que manifestava el traspassat president Barrera. Serà un senyal sorneguer del destí? Ja n'hi ha prou. Acabem-ho de pressa!
