21/04/2015

Els japonesos i els llibres

3 min

Fa uns dies, el discurs inaugural dels nous cursos (al Japó, l’any acadèmic comença a l’abril) del rector de la Universitat de Shinshu va suscitar una mica de polèmica al Japó. Aquesta universitat estatal ocupa la primera posició en el rànquing de “creativitat”, per sobre de les prestigioses universitats de Tòquio i de Kyoto. Així doncs, què va dir el rector als nous estudiants? Els va dir: “O deixeu el telèfon intel·ligent o deixeu de ser estudiants de la Universitat de Shinshu”.

El seu argument és el següent: una de les coses més importants per desenvolupar la creativitat és tenir prou temps per pensar. Quan som petits, el temps ens passa força a poc a poc. En canvi, d’adults, el temps ens sembla que passa volant, perquè estem molt ocupats. El neurocientífic David Eagleman va dir, sobre la percepció del temps: “Com més detallada és la memòria d’un moment, més llarg es percep el temps. Però, quan el món del voltant se’t fa més familiar, la quantitat d’informacions que el teu cervell necessita aplegar disminueix i això et fa sentir que el temps passa més ràpidament”.

La Universitat de Shinshu està ubicada en una província muntanyosa i en un lloc així és més fàcil tenir temps de lleure que en una ciutat. Tanmateix, l’allau de la civilització materialista hi està arribant amb un ímpetu cada vegada més gran. L’exemple més típic és el telèfon intel·ligent. Amb jocs de vídeo o dibuixos animats, es pot passar el temps sense pensar per un mateix. L’addicció al telèfon intel·ligent no és altra cosa que un obstacle per a la creativitat. El rector va recomanar als nous universitaris que l’apaguin, parlin amb amics cara a cara i sobretot llegeixin llibres.

El rector de la Universitat de Shinshu no és l’única persona que se’n preocupa. Abans, la gent llegia o dormia en metros i en trens al Japó. Ara, o mira el telèfon intel·ligent o dorm. No puc assimilar encara la sensació que em produeix aquest panorama en pujar en un metro de Tòquio. La gent llegeix cada vegada menys, i les dades disponibles confirmen aquesta impressió meva. Segons una enquesta feta per un diari, entre les persones de més de 16 anys, el 51% responen que no llegeixen ni un llibre al mes. El percentatge era del 46% el 2008. La difusió massiva de telèfons intel·ligents va començar cap al 2010 al Japó. D’aquests que no llegeixen ni un llibre al mes, el 47% diuen que no llegeixen perquè no tenen temps!

No hi ha cap prova científica que demostri que els que llegeixen llibres són més intel·ligents que els que no ho fan, o que els uns són més rics emocionalment que els altres. El que sabem a priori és que es necessita més esforç mental per llegir llibres que per manejar telèfons intel·ligents (o per deixar que et manegin). Ara bé, potser el que dic no és gaire convincent perquè es tracta de l’opinió d’una persona addicta a les lletres impreses i ignorant del món informàtic...

Els nostres fills ara tenen 27 i 24 anys i treballen. Quan eren petits, no hi havia telèfons intel·ligents i no ens era possible de preveure la situació actual. Per tant, si la meva dona i jo vam decidir que llegir-los llibres seria un dels pilars més importants de la seva educació, va ser simplement perquè volíem que fossin amants dels llibres. Vam llegir-los llibres infantils cada nit al llit, separadament, perquè la diferència de tres anys és molt gran quan són petits. Som molt mandrosos i en la nostra vida hem deixat de practicar moltes coses que haurien sigut positives si les haguéssim continuat fent, però aquesta lectura nocturna va continuar miraculosament, fins que un dia van dir: “Pare (o mare), ja sé llegir més ràpid que tu...” Tenien uns 12 anys en aquell moment. No sabem si la nostra educació ha sigut d’èxit o no, però almenys podem dir que els hem pogut vacunar a temps contra el mal informàtic.

Dijous es tornarà a celebrar la diada de Sant Jordi a Tòquio amb les col·laboracions de l’Institut Cervantes i l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya. Entre altres activitats, està previst fer un recital de llibres infantils catalans en japonès i en català, un ball de bastons, un concert de violoncel de peces catalanes i una paambtomacada. No serà un aplec multitudinari, però qualsevol intent d’ensenyar el goig de llegir (en comptes d’obligar a llegir) sobretot als petits és més necessari que mai. Aquesta festa catalana tan singularment cultural està contribuint a combatre l’imperi informàtic (i antiintel·lectualista, per a mi) en un racó llunyà.

stats