HÒSTIES AL FIBLÓ #14 |
Heliogàbal
Tot mor. Moren els homes i les coses que fan, com moriria aquesta columna si un gerent amb cor d’iceberg n’investigués els ràtings. La mort és una cosa natural; part del procés. A Barcelona hi moren...
HÒSTIES AL FIBLÓ #13 |
Plorant al Bonpreu
Fa poc vaig plorar en públic, a les proves del festival Primera Persona. A l’escenari hi havia Alison Statton, Spike i Stuart Moxham. Sense prevenir-me, de forma covarda i repugnant, es van posar a tocar ...
Hòsties al fibló |
Amnèsia gremial
No fa gaire vaig conèixer un escriptor que coneixia a tothom. Agents, crítics, autors... El paio era una espècie de Google vivent del món literari barceloní. Li entaforaves un nom a l’orella i li foties un...
Hòsties al fibló |
La humiliació és el meu segon nom
No fa gaire em van humiliar de forma espantosa (als que no tenien pensat llegir aquesta columna però han ensumat patetisme: benvinguts). Jo presentava una pel·lícula a l’In-Edit, i enmig de la meva breu...
Hòsties al fibló |
Posa el cul a la cadira
Hola, soc el Kiko. Perdó pel pijama. Sempre escric així. Aquest que porto ara és especialment còmode, només se li està donant una mica la goma de la cintura i té aquest forat a l’entrecuix per on de tant en...
Hòsties al fibló |
El progrés de la purga
Fa uns dies em vaig desfer de mil discos. Va ser una purga estalinista de llibre d’estil. Només em va faltar trucar de matinada, reunir els líders subversius i fer-los cavar les seves pròpies tombes en una...
Hòsties al fibló |
Radical / Estúpid
L’altre dia admirava les pintes que lluïen els Clayton Squares, un obscur grup de R&B de Liverpool, circa 1966, en una vella fotografia promocional, i em vaig dir: “Això sí que és una amplada de cinturó...
Hòsties al fibló |
Música blanca
Vaig descobrir el bacalao l’any 1990, a la base de submarins de Cartagena. Els valencians parlaven d’una música de ball miraculosa que es deia “bacalao”, senyant-se quan sonava el nom de cada tabernacle:...
Hòsties al fibló |
Jon Bunch de panxa enlaire a la gespa
La setmana passada va morir Donald Trump, i Leonard Cohen va ser elegit president dels Estats Units. No, merda, espera: era a l’inrevés. Ja deia jo que tothom estava massa deprimit. És el que passa quan les...
Hòsties al fibló |
Like Dylan in the Nobels
L’altre dia la gent de TV3 van violar el meu domicili, esbotzant la porta amb destrals, per fer-me unes preguntes sobre Bob Dylan, a qui acaben d’atorgar el premi Nobel. Dit així sona com si volguessin...
Hòsties al fibló #4 |
Ets un artista de nyigui-nyogui?
Emplena el següent qüestionari per saber si ets un artista de nyigui-nyogui: 1) Un artista a) està obligat moralment i artísticament a crear una veu pròpia que sigui diferent de la dels seus coetanis i...
Hòsties al fibló #3 |
L’esperit dels meus disset
Ahir vaig fer 45 anys. Quan era més jove em pensava que no hi arribaria. No vull dir que em proposés morir de forma activa, però arribar a vell no era la meva prioritat. Així que vaig dedicar-me amb afany...
HÒSTIES AL FIBLÓ #2 |
El daltabaix (literal) de la poesia
Fa dues nits se’ns va enfonsar la poesia. Sona a línia vomitiva de Pablo Neruda, però jo ho deia en sentit literal. Es va sentir un BADA-BUM eixordador a les 4 del matí, i jo vaig saltar del llit pensant...
HÒSTIES AL FIBLÓ #1 |
Els valents de Mecatramex
Ei. Mai he començat una columna amb “Ei”. He començat ensenyant la titola o insultant algú, però mai així. Tanmateix, l’altre dia vaig llegir una columna del Carlos Zanón en què es presentava amb “Hola, sóc...