PANDÈMIA

Fracàs de l'Eurogrup després de 16 hores de reunió: la divisió encalla la resposta econòmica al coronavirus

La reunió se suspèn fins demà per la falta d'acord sobre el deute comú i les condicions del fons de rescat

"Després de 16 hores de reunió, hem estat a prop d'un acord però encara no hi hem arribat". Amb aquesta piulada el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, anunciava aquest dimecres a les vuit del matí que se suspenia la reunió dels ministres de Finances europeus que havia començat dimarts a les quatre de la tarda. Fracàs, doncs, a l'hora de fixar una resposta econòmica al coronavirus. Tota la nit de negociacions, aturades i represes diverses vegades, no ha aconseguit que les profundes diferències entre el nord i el sud es rebaixessin fins a un punt intermedi. L'esquerda entre els dos blocs complica la resposta conjunta de la UE, que no troba la manera de mobilitzar 500.000 milions en crèdits per les condicions que vol fixar-hi el nord i, encara menys, de pactar el compromís sobre el deute comú, una ambició que ja partia rebaixada a causa de la duresa d'estats com els Països Baixos i que ni tan sols es va discutir en el fons. Aquests han estat els principals motius que han fet fracassar la negociació. Ho tornaran a intentar demà dijous.

D'entrada, les expectatives sobre els coronabons (demanats pel sud, el BCE i la Comissió) s'havien reduït durant la negociació només a una referència al compromís per discutir-los en una segona fase. És a dir, s’han eliminat de l’agenda immediata i la pugna del sud ja només és per aconseguir que entrin a discutir-se en una eventual segona part, la de la recuperació. Però Itàlia, Espanya i França continuen pressionant per aconseguir aquest mínim. En segon lloc, el gran problema, segons fonts diplomàtiques, és la condicionalitat vinculada a la línia de crèdit del fons de rescat que Itàlia rebutja de ple i els Països Baixos insisteixen en afegir. Al llarg de la nit, Alemanya i Espanya han rebaixat exigències en aquesta línia en favor del consens i, fins i tot, hi ha hagut una proposta conjunta de França i Alemanya, però Itàlia i els Països Baixos continuen als extrems de les seves respectives posicions. Després de l'aturada de la reunió, el ministre de Finances alemany, Olaf Sholz, piulava preocupat: "En aquestes hores difícils, Europa s'ha de mantenir junta. Amb Bruno Le Maire [el seu homòleg francès] cridem els països de l'euro perquè no rebutgin resoldre els complicats problemes financers que tenim al davant i facilitin un bon acord, per a tots els ciutadans".

El tabú aparcat dels 'coronabons'

Que la discussió sobre els coronabons es deixa per a una segona fase ho demostrava, per exemple, la posició d’Espanya abans de la reunió de l’Eurogrup. El president  Pedro Sánchez s’havia plantat en l’última cimera de líders, juntament amb el seu homòleg italià, Giuseppe Conte, davant la negativa a parlar de qualsevol mecanisme de mutualització del deute per part d’estats com Alemanya i els Països Baixos. En canvi, ahir la vicepresidenta Econòmica, Nadia Calviño, es donava per satisfeta amb el fet que de la reunió en sortís “una clara determinació per treballar com més aviat millor en elevar propostes sobre la posada en comú de deute”.

Però, ¿com deixar (o no) per escrit aquest compromís de finançar un pla ambiciós de recuperació econòmica a través d’eines com el fons de recuperació proposat per França o pels comissaris Paolo Gentiloni i Thierry Breton? És un dels punts que manté encallats els ministres de Finances. Hi ha consens sobre la necessitat d'un instrument de recuperació, però no sobre com finançar-lo. Fonts europees cofirmaven que la mutualització del deute no s'havia ni mencionat de manera indirecta en la llarga reunió perquè per alguns països és un tabú insalvable. 

Mentre França, Itàlia i Espanya pressionen perquè hi hagi un esment clar i compromès, els Països Baixos, Alemanya i Àustria ho rebutgen, entestats en activar només els mecanismes existents i, com a màxim, crear un fons de solidaritat amb aportacions voluntàries a mode de “regal” per refer l’economia. Una proposta que el mateix vicepresident de la Comissió Europea i Alt Representant, Josep Borrell, rebutjava ahir en una entrevista a El Mundo qualificant-la d’“almoina”. Els ministres de l’eurozona treballen en la redacció d’aquest text per traspassar-lo després als líders europeus, que són els que l’han d’aprovar definitivament.

Itàlia rebutja el rescat

Però si el debat sobre la manera de finançar compartidament la recuperació econòmica del conjunt de la zona euro ja ha passat a formar part de la segona fase de la resposta econòmica al coronavirus és perquè n’hi ha un de la primera tampoc exempt de polèmica. És el que alguns han anomenat “escut”, i que per al nord ja és suficient. Els ministres de Finances arribaven a la reunió amb aquesta part més consensuada i ben definida, però amb arestes per polir. Es tracta d’una “xarxa de seguretat” d’urgència, com deia ahir la vicepresidenta Calviño, de mig bilió d’euros en línies de crèdit activades per diferents vies i dirigides a empreses, governs i treballadors.

La més disputada, i sobre la qual es focalitza l’altre gran debat, és la línia de crèdit a través del fons de rescat europeu (Mede) de fins a 240.000 milions d’euros. Aquest és el mecanisme que defensen Alemanya i els Països Baixos però que Itàlia rebutja de ple perquè suposa l’estigma d’acollir-se a un rescat financer que, a més, va lligat a condicions, com ajustos estructurals sota supervisió de la temuda troica. Itàlia no vol ni sentir a parlar d’aquest mecanisme tret que quedi lliure de condicions, mentre que ahir Espanya s’allunyava de Roma i s’acostava a París assegurant que podia acceptar activar-lo en condicions més laxes vinculades a la lluita pel coronavirus. Això sí, Calviño deixava clar que Espanya “no té cap necessitat” d’acollir-s’hi. És a dir, que tampoc vol que es pugui dir que ha hagut de ser rescatada.

La segona mesura que també necessitava ser polida pels ministres és el mecanisme de 100.000 milions anunciat per Brussel·les per ajudar a finançar ERTOs, que estaria avalat per garanties de tots els estats perquè la Comissió pogués emetre deute. Espanya sempre havia reclamat la posada en marxa d’un fons d’atur europeu i, com bé deia Calviño ahir, aquesta no és “exactament” la petició d’Espanya, però la considerava un bon embrió per a una eina estable futura. Tot al contrari del que exigeixen estats com els Països Baixos, que reclamen deixar clar que es tracta d’un mecanisme temporal i extraordinari pensat per a la lluita contra el coronavirus. Els 200.000 euros de crèdits que falten per arribar al mig bilió els posaria el Banc Europeu d’Inversions amb l’aval de 25.000 milions d’euros dels països i no suscitava cap polèmica.

Les eines sobre la taula per pal·liar la crisi

240.000 M€ de crèdits del fons de rescat europeu

És el volum de la línia de crèdits del Mecanisme Europeu d’Estabilitat que països com Itàlia veuen amb escepticisme per l’estigma que suposa demanar un rescat sotmès a condicions d’ajustos posteriors.

100.000 M€ de crèdits per finançar ERTOs

És el mecanisme que va anunciar la Comissió Europea pensat especialment per a Itàlia i Espanya, dos països que volen que sigui l’embrió d’un fons d’atur futur, però el nord insisteix que ha de ser temporal.

200.000 M€ de crèdits del BEI per a empreses

És l’única eina que no genera polèmica. Es tracta d’ampliar la capacitat de foc del Banc Europeu d’Inversions per facilitar liquiditat a les empreses. Caldrien 25.000 M€ d’avals dels països europeus.

Un fons de recuperació econòmica

El gran problema. França proposa un fons del 3% del PIB que financi el pla Marshall que demana Espanya i a través d’una emissió de deute comú limitat. El nord s’hi nega i ofereix un fons de solidaritat.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF