Els programes de la TDT. Una guia
A l’estiu hi ha qui aprofita per llegir i penjar a les xarxes socials fotografies dels seus peus gaudint d’una bona lectura davant el mar. Jo he (des)aprofitat les vacances per perdre’m pels molts canals de la TDT, aquests que apareixen d’un dia per l’altre sense que ningú els hagi sintonitzat. És així com he descobert tres programes que us recomano aferrissadament:
No sabía que estaba embarazada (DKiss). Explica casos de dones que no sabien que estaven prenyades fins que una personeta va treure el nas entre les seves cames. És a dir: el dia del part. Recomano mirar-lo per la seva capacitat de deixar l’espectador sense paraules. Perquè el més sorprenent no és que una dona visqués el seu embaràs des de la desconeixença, sinó que això hagi passat tantes vegades per poder fer diverses temporades del programa. ¿Tan normal és no notar que estàs embarassada? Les dones que van viure aquesta experiència es justifiquen dient que creien que s’havien engreixat. Mireu, jo m’he engreixat i he estat embarassada i una cosa no té res a veure amb l’altra. Mai, després d’un empatx d’Oreo, les galetes han estat tota una nit donant-me puntades de peu o m’han desplaçat l’estómac fins a l’esòfag.
Food factory (Discovery Max). Un programa que mostra com es fabrica el menjar envasat que trobem al supermercat: patates de bossa, pizzes congelades, brioixeria industrial... És el programa ideal per aprendre dades curioses que mai utilitzarem però si les deixes anar enmig d’un sopar avorrit et poden amenitzar la vetllada. Perquè mentre veiem imatges de bidons, mànegues i grans passarel·les transportant tones de menjar, una veu en off explica curiositats sobre l’aliment que s’està produint. És així com una s’assabenta que cada any als EUA es consumeixen deu mil milions de Donuts o que aquests tenen un forat perquè quan se’n va popularitzar el consum, a mitjans del segle XVIII, els forns no eren prou potents i el pastisset quedava cru del centre. Solució? Algú va decidir fer-hi un forat al mig i tal dia farà un any: si no hi ha centre, no hi ha res a coure.
Los peores tatuajes (Dkiss). Catàleg de testimonis que ensenyen tatuatges mal fets, autèntiques aberracions que els van dibuixar sobre la pell. Ells volien tatuar-se al braç la cara d’una persona estimada, per posar un exemple, i el resultat final s’assemblava més a l’eccehomo de Borja que no pas a un ésser humà. Per a l’espectador és molt divertit comparar la fotografia del tatuatge que volien amb la fotografia del que els van immortalitzar. Sort que el programa posa en contacte les víctimes dels tatuadors amb bons professionals del sector perquè els tapin aquella monstruositat i tinguin, per fi, el tatuatge que volien. Almenys amb un final feliç una no se sent tan culpable d’haver estat rient durant uns minuts de la desgràcia aliena.
