No a la ‘libra’ de Facebook

Facebook i alguns dels seus aliats corporatius han decidit que el món necessita una altra moneda digital, i que crear-la és la millor manera de fer servir l’immens talent que tenen a la seva disposició. Que Facebook pensi això és molt revelador del que no funciona en el capitalisme nord-americà del segle XXI. És un moment curiós per llançar una moneda alternativa. La queixa principal contra les monedes tradicionals sempre havia estat la seva inestabilitat: que la inflació accelerada i incerta els restava utilitat com a reserves de valor. Però el dòlar, l’euro, el ien i el iuan han estat, totes elles, notablement estables. En qualsevol cas, el problema actual no és la inflació, sinó la deflació.

El món també ha fet avenços pel que fa a la transparència financera al dificultar l’ús del sistema bancari per al rentat de diners i altres activitats il·lícites. I la tecnologia ha fet possibles les transaccions eficients en les quals els diners dels clients es transfereixen als venedors en nanosegons, amb un excel·lent nivell de protecció contra el frau. L’últim que necessitem és un nou vehicle per sostenir activitats il·lícites (que és el destí gairebé segur d’una altra moneda digital).

El problema real amb les monedes i els sistemes financers actuals, que serveixen com a mitjà de pagament i reserva de valor, és la manca de competència entre les empreses que controlen les transaccions, així com la seva desregulació. Això implica que els consumidors (sobretot als Estats Units) paguen per les transaccions molt més del que tocaria, i omplen les butxaques de Visa, Mastercard, American Express i els bancs amb desenes de milers de milions de dòlars en rendes (guanys excessius) cada any.

Quin és el model de negoci de Facebook, i per què hi ha tants interessats en aquest nou projecte? Potser el que volen és part de la renda que s’emporten les plataformes de processament de transaccions. Que pensin que un augment de la competència no diluirà els guanys demostra la confiança del sector corporatiu en la seva capacitat d’exercir poder de mercat i en el seu poder polític per assegurar-se que l’estat no intervingui per posar límits a aquests excessos.

En principi el valor de la nova moneda es fixarà en relació amb un cistell internacional de monedes i estarà garantit al 100% -suposadament, per una cartera variada de títols públics-. Això explica una altra possible font de guanys: al no pagar interès pels dipòsits (monedes tradicionals que es canviïn per libres ), Facebook pot obtenir un guany d’arbitratge a partir dels interessos que rebi d’aquests dipòsits. Però per què algú dipositaria diners a Facebook sense rebre interessos a canvi podent invertir amb més seguretat en una lletra del Tresor dels Estats Units o en un fons del mercat de divises? (El registre de guanys i pèrdues de capital per cada transacció, al canviar la libra a les monedes locals, i els impostos sembla que són un impediment important, llevat que Facebook cregui que pot fer cas omís del nostre sistema tributari, com ha fet amb les inquietuds sobre la privacitat i la competència.)

Hi ha dues respostes òbvies a la pregunta que ens fèiem sobre el model de negoci: una és que els que es dediquen a pràctiques il·lícites (i l’actual president dels Estats Units pot ser un d’ells) estan disposats a pagar una bona suma de diners per mantenir ocultes aquestes activitats (corrupció, evasió fiscal, narcotràfic, terrorisme). Però després d’avançar tant per evitar l’ús del sistema financer com a eina de delicte, per què algú (i molt menys l’estat o les autoritats de regulació financera) validaria una eina d’aquestes característiques només perquè porta el rètol de tecnològica?

Si aquest és el model de negoci dela libra, els governs haurien d’aturar-lo immediatament. Com a mínim, la libra hauria d’estar subjecta a les mateixes normes de transparència que s’apliquen a la resta del sector financer. Però llavors ja no seria una moneda digital.

També hi ha la possibilitat d’explotar les dades derivades de les transaccions amb libres, com qualsevol altra dada que cau en poder de Facebook. Això reforçaria el seu poder de mercat i els seus guanys, i debilitaria encara més la nostra seguretat i privacitat. Potser Facebook (o la libra ) prometen que no ho faran, però qui s’ho creu?

I després hi ha el tema de la confiança. Totes les monedes es basen en tenir la seguretat que el fruit del treball que s’ha dipositat en elles es podrà recuperar en qualsevol moment. El sector bancari privat té un llarg historial de no fiabilitat en aquest sentit, la qual cosa va fer necessàries noves regulacions prudencials. Però aquesta desconfiança en el sector va trigar molts anys a fer-se visible. Facebook, en canvi, ho ha aconseguit en molt pocs anys. La direcció de Facebook, a l’hora de triar entre els diners i fer honor a les seves promeses, es queda amb els diners. Perquè la creació d’una nova moneda és precisament una qüestió de diners. Només un insensat posaria el seu benestar financer en mans de Facebook. Però potser es tracta d’això: amb tantes dades personals sobre uns 2.400 milions d’usuaris actius al mes, qui pot saber millor que Facebook quants ximples neixen per minut?

Copyright Project Syndicate

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF