Publicitat
Publicitat

RAONS

La virtut política

Per Maquiavel, la virtut, en política, significa sentit del possible, capacitat de vèncer les vicissituds de la fortuna, prudència en el coneixement de la realitat i de les persones. La política està sempre sotmesa a un principi d'incertesa. I més encara en unes societats com les nostres, que es varen començar a desenquadernar fa un parell de dècades i no aconseguim relligar-ne les pàgines escampades. Per això és important el control del temps: el sentit de l'oportunitat és la gran virtut del polític.

El president Mas va entendre l'11-S que la fortuna li oferia una ocasió i que l'havia d'aprofitar. En posar-se al capdavant de la mobilització per plasmar-la políticament va provocar una insòlita acceleració. De cop el pacte fiscal va quedar amortitzat i vam saltar a l'etapa del referèndum amb dos anys d'anticipació sobre el calendari previst. Les presses varen espantar una part del personal: hi havia més ganes de parlar d'independència que de pensar a tenir-la de debò. Al president, la jugada li va sortir escapçada. Si es jutja pel projecte de la declaració de sobirania que CiU i ERC portaran al Parlament, Mas torna a forçar el ritme. Estàvem a l'estadi d'acumular forces per al referèndum i ja passem a la fase de l'estat propi. La tramitació parlamentària permetrà veure la voluntat de cadascú: fins a quin punt els dos partits de la majoria estan disposats a obrir el text per sumar adhesions i fins a quin punt els que ara fan el ronsa tenen voluntat d'incorporar-se a la majoria o només busquen una excusa per dir que no.

¿Per què torna a accelerar Artur Mas després d'un canvi de ritme que li va sortir car? Probablement perquè sap que el govern espanyol el té en el punt de mira. A Madrid s'ha imposat la idea que descavalcar el president és una condició indispensable perquè les coses tornin "al seu lloc". I ho intentaran per terra, mar i aire. És una política d'aprenents de bruixot, de la qual poden sortir escaldats. Però Mas va a totes per donar a entendre que, si cau ell, en vindran d'altres perquè el procés es irreversible. ¿Es torna a precipitar? ¿És la resposta adequada a l'ocasió? ¿O és que no té altra sortida?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF