Publicitat
Publicitat

RAONS

En positiu

El sistema polític nascut de la Transició està arribant al seu final. Cada dia tenim noves proves del deteriorament d'un model construït sobre la interrelació PSOE-PP a Espanya i CiU-PSC a Catalunya. La Transició va venir determinada per la Guerra Civil -que va actuar com un superego col·lectiu i ens va deixar com a herència no només l'amnistia sinó també l'amnèsia- i per la por a la inestabilitat.

Mai sabrem la veritat sobre les relacions de forces d'aleshores. Però entre el soroll de sabres, la falta d'experiència democràtica dels diferents actors i les moltes incerteses, l'estabilitat es va convertir en la gran obsessió. I més amb l'explosió d'UCD en la primera fase del procés.

El PSOE va arribar al poder amb un suport polític i una autoritat moral sense precedents. Amb la coartada de l'estabilitat, va renunciar a la tasca principal: dotar el país d'una cultura democràtica que no tenia. I va consolidar un règim basat en l'opacitat d'un bipartidisme tancat i de la cultura de majoria absoluta. Al mateix temps, l'estat de les autonomies desenvolupava per tot el territori un sistema parroquial, una forma postmoderna del caciquisme.

Agraïm al règim els serveis prestats: consolidar la democràcia (encara que de baixa qualitat), desenvolupar un estat del benestar que no teníem -i que no hem de permetre que es perdi-, assolir uns nivells de convivència acceptables (amb l'excepció basca) i, també, no haver aconseguit neutralitzar Catalunya i el País Basc. Però ja no dóna més de si. Treballats per la cultura de la indiferència, tendim a pensar que la renovació ha de sortir del mateix règim. Estem massa acostumats que ens portin, i els canvis es conquisten. Si esperem asseguts ni arribarà la regeneració ni, per descomptat, la independència. Els moviments socials han ensenyat el camí: la recuperació de la política al servei dels ciutadans es fa fent-la, prenent la iniciativa sense por. Tant a Catalunya com a Espanya, el règim, amb els poders corporatius que el tutelen, intentarà sobreviure. Llevat que la ciutadania ho impedeixi. En positiu.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF