15/06/2019

Por a Europa

2 min

Hi ha raons de la justícia molt difícils d’entendre. ¿Com s’explica que Junqueras pogués anar al Congrés a prendre possessió del seu escó i ara el Tribunal Suprem li negui el trasllat per jurar el càrrec d’eurodiputat? Les dues demandes deriven del mateix dret: a la participació política. Junqueras el té com qualsevol altre ciutadà en la mesura que no ha estat condemnat ni inhabilitat. Per què llavors se li va permetre exercir-lo i ara se li ajorna?

No soc jurista i desconec si, com diu, per exemple, Javier Pérez Royo, estem davant d’una prevaricació. Però sí que em sembla que és un fet especialment significatiu perquè evidencia dues coses. Primer, el grau de pertorbació que genera en la justícia haver d’intervenir en un cas polític com a conseqüència de la incapacitat de la classe política per resoldre’l. Segon, la incomoditat i els dubtes de la justícia espanyola quan s’entra en l’espai europeu. Crec que en aquest punt hi ha l’explicació de la rara contradicció en què ha entrat el Suprem. Què volen evitar els magistrats? Una nova topada amb la justícia i les institucions europees.

Si jura la Constitució davant la JEC és presumible pensar que haurà de poder anar a Brussel·les a prendre possessió del seu escó. La causa de preocupació no és que Junqueras fugi. És el risc que, un cop plenament acreditat com a diputat europeu, el Parlament li reconegui la immunitat que comporta el càrrec. Després dels sonats ensurts amb l’euroordre contra Puigdemont, només faltaria una nova humiliació. I aquesta por ha propiciat un exercici de contorsió que no és un bon auguri del que ens espera.

Estem en una espiral perillosa. Qualsevol moviment del tribunal repercuteix en l’àmbit del que és polític: els seus signes són interpretats en clau política i les seves decisions passen directament a l’escenari de la confrontació, convertides en armes del debat públic.

Es parla molt de diàleg. Però el veritable diàleg només és possible si s’és capaç de reconèixer l’altre, és a dir, d’integrar el seu punt de vista. I això serà impensable mentre la justícia marqui el calendari. La política no sortirà indemne del seu fracàs.

stats