RAONS

Jo no he estat

L’esperpèntica administració Trump no ha deixat de transmetre incompetència, arbitrarietat i ràbia. I a cada pas sembla que s’acosta a un final abrupte, coherent amb qui ha fet de l’agressivitat estil. ¿És el destí de la presidència Trump sortir per la porta de l’escàndol, d’acord amb l’exhibicionisme permanent que ell fa del seu caràcter amoral? Ara una paraula mítica de la cultura democràtica ha entrat a la Casa Blanca: resistència. The New York Times publica un document que dona testimoni d’una resistència interior que, en nom de l’interès nacional, intenta desfer els abusos i excessos del president. La gravetat de la qüestió ha dut el diari a fer una excepció als principis editorials: l’article és anònim. Només la secció d’Opinió coneix l’autor. Hi ha dues opcions: que sigui realment una denúncia honesta per part de persones que veuen amenaçada la principal institució del sistema americà, o que sigui una maniobra, una intriga, del mateix univers republicà per treure’s de sobre un president que no és de la família. Fent confiança al diari cal pensar en la primera opció, malgrat que pot acabar beneficiant potencials conspiradors. La coincidència amb el llibre de Bob Woodward, el periodista que va tombar Nixon, afegeix morbo a la situació.

Però ara l’espectacle és l’allau d’excuses espontànies. “Jo no he estat”, han repetit un darrere l’altre els principals càrrecs de la casa. El pànic a Trump ha provocat un carrusel de la indignitat. Excusa no demanada és acusació manifesta, es diu. Pot ser que a la llista hi hagi el culpable. En tot cas, l’afer diu molt dels temps que corren. La societat de la desmesura informativa és temps de por a parlar. Ningú atura les creixents pulsions autoritàries del poder. La resistència es fa anònima quan fallen els mecanismes democràtics contra l’abús de poder. I enmig del soroll reapareix la por: al que mana, a les xarxes, a ser assenyalat, a quedar aïllat.

¿Publicarà el NYT el nom de l’autor de l’article si el descobreix un dels seus redactors? Si informació i opinió són dos poders separats, com diuen les regles de la casa, només hi ha una resposta: sí.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF