26/09/2017

Evitar la declaració unilateral

3 min

1. PUNTUAR. Entrem en uns dies que marcaran el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya i Rajoy se’n va a Washington a veure Trump. El president espanyol porta cinc anys de vacances amb el tema català. No vindrà d’una setmana més. Però anar a buscar l’escalf de Trump en aquests moments és a la vegada un símptoma del desconcert de Rajoy i un indici preocupant. Malament rai si la referència és Trump, un dels homes més odiats, que vol portar els Estats Units a un assaig d’autoritarisme postdemocràtic.

Per molt que un cert cinisme vestit d’innocència ho vulgui adornar amb retòrica transcendental, estem en un conflicte polític i, per tant, de disputa pel repartiment del poder. Els que tenen la part gran del pastís faran mans i mànigues per no cedir-ne cap tall, i els que se’n volen quedar el tros que els falta per passar de potència (nació) a acte (estat) han de mesurar molt bé les seves forces per no acabar perdent bous i esquelles. Sempre, en tot conflicte, hi ha un moment d’oportunitat que si es deixa passar o s’interpreta malament pot conduir fàcilment a un moment catastròfic.

L’autoritarisme neix sovint de la necessitat d’un líder feble de posar-se pròtesis que el facin temible. El govern espanyol ha donat aire al sobiranisme amb una actuació desaforada. L’esquerda entre Espanya i Catalunya ha crescut, perquè molta gent poc concernida pel sobiranisme s’ha sentit ofesa per l’estratègia d’intimidació per la qual ha optat Rajoy. Però la por fa forat. I els fantasmes del passat retornen, sobretot entre la gent gran.

Tanmateix, Catalunya guanya punts en l’opinió pública internacional. El sensacionalisme no té pàtria i el rètol del president Puigdemont a l’entrevista que li va fer David Pujadas a la LCI francesa era d’antologia: “L’home que fa tremolar Europa”. Però expressa un canvi de percepció fora del país.

2. VALIDAR. El dia 1 el govern espanyol celebrarà haver impedit el referèndum i el govern català l’admirable mobilització i resistència. I a partir d’aquí caldrà molta filigrana política, en un moment en què els interessos de partit tornaran a aflorar. Al meu entendre, el gran error que cal evitar és la declaració unilateral d’independència. Per tres raons. Per la seva inviabilitat. No hi ha legalitat sense capacitat coercitiva per imposar-la. Just passada l’eufòria de la proclamació, es constataria l’evidència que tot segueix igual. Perquè decauria la bona imatge guanyada a Europa. I perquè es podria perdre el control de les institucions catalanes durant una llarga temporada si el govern espanyol optés per la suspensió de l’autonomia, i s’entraria en un període de convulsió no forçosament positiva. El vell principi del “com pitjor, millor” deixem-lo per a la llista de les malalties infantils de la política.

Al món sobiranista s’apel·la sovint a Europa. Les democràcies europees, diuen, pararien els peus al govern espanyol si anés massa enllà en la via repressiva i en l’ocupació de la Generalitat. Em temo que és una il·lusió de l’esperit. Només cal veure què han fet les institucions europees amb Polònia o amb Hongria, on la separació de poders està suprimida de fet i de dret, les llibertats bàsiques estan en manifesta suspensió i l’autoritarisme postdemocràtic ja és una realitat vigent. Més enllà d’enviar alguna carteta piadosa, la Unió no ha fet res, ni tan sols ha obert un procediment inicial per incompliment dels principis fundacionals.

El dia 2 la papereta no és fàcil per a ningú. Probablement hi haurà canvis arreu. Al costat espanyol algú haurà de pagar la incompetència en la gestió d’aquest conflicte, per salvar, encara que sigui provisionalment, Rajoy. És el seu mètode. A Madrid hi ha desconcert. Ara comencen a entendre la dimensió del problema, que alguns ja veuen irreversible. I s’ha d’aprofitar. Aquesta inseguretat sobrevinguda obre una finestra d’oportunitat per negociar. La prioritat per al sobiranisme ha de ser preservar les institucions de la intervenció, per plantejar un marc relacional nou des d’una posició reforçada. El sobiranisme ha de buscar la validació per emprendre la pròxima etapa convocant eleccions.

stats